Foto Levante-EMV |
Calia jugar, tanmateix, clar. Neville ―qui diu que té una confiança indestructible en ell mateix, ai!― va alinear un equip de circumstàncies, amb molt de jovent i amb només dos o tres titulars. Era el que calia fer. Tota la pólvora cal mantindre-la seca i preparada per a fer-la servir contra els periquitos. Una defensa de circumstàncies, amb Gayà pel costat esquerra i Jaume a la porteria. Per cert, ha donat alguna explicació míster Neville de per què ha relegat el d’Almenara? Què té Ryan que no tinga Domènech? No seran els números, ni la seguretat que transmet als seus defenses i, també, a la grada de Mestalla.
Un centre del camp també novell, amb Danilo, Zahibo i Fran Villalba [una miqueta accelerat], Mina per la dreta, Piatti per l’esquerra i Negredo com a punta d’atac. L’ex-celtinya va quallar un partit més que raonable, ateses les circumstàncies; inclús podria dir-se també de l’argentí. Negredo, per la seua part, va retrobar-se amb el gol, amb una miqueta de sort [la que li ha faltat en tantes i tantes ocasions], però el gol va pujar al marcador. Si l’estadi ja estava desangelat amb una entrada que no va arribar al terç de l’aforament, quan el de Vallecas va encarar Ter Stegen el camp va emmudir. El porter va eixir a tapar-li forat, Negredo va voler picar-li-la, però la pilota colpeja contra ell... amb tanta fortuna que va caure als peus del davanter qui va empentar-la al fons de la xarxa. És un rec insuficient per a pal·liar la sequera de gols de l’equip i del jugador, però un gol sempre és benvingut. I si això li dóna confiança al davanter, doncs millor que millor. De fet, Negredo va tindre anit alguns detalls de qualitat que, si la dinàmica de l’equip canviara, segur que apareixerien amb més freqüència.
El Barça no va donar el partit per perdut en cap moment i va fer tot el possible per ajudar Luis Enrique a batre el record d’imbatibilitat de Guardiola. Ho van aconseguir ja en la recta final, a falta de cinc minuts una bona entrada per l’esquerra de Cámara va ser rematada per Kaptoum, dues de les noves perles de la Masia. Un empat que no va sinó deixar l’eliminatòria en un terrible i difícilment oblidable 8-1, però que ―si més no― no va fer més sang en la ferida que els de Mestalla van patir la setmana passada.
Un partit, comptat i debatut, amb poca història. La Lliga és ara la preocupació màxima de tot el valencianisme. A quatre punts del descens, la cita del proper dissabte a les 20.30 és d’infart. La victòria és imprescindible, i caldrà que els jugadors siguen capaços d’enganxar els aficionats que ompliran Mestalla des del primer minut. Si anit van ser rebuts amb xiulits i insults, seria convenient que dissabte l’afició jugarà amb el 12 a l’esquena. Els jugadors que anit van veure el partit des de la grada ―els titulars, esperem que amb la reincorporació d’Alcàcer i Enzo Pérez― saben el que tenen que fer. Esperem que ho sàpiguen demostrar sobre la gespa. El públic també sap quin és el paper que li pertoca, i també caldrà que ho demostre. Esperem que míster Neville ajude o, com a mínim, que no destorbe.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada