El València passa a quarts en la Copa, però que no ens enganyen les xifres.

Foto Levante-EMV

Un partit de tràmit a Granada? Sí, afortunadament. Més la segona part que no la primera.

En els primers quinze minuts Ryan ja havia fet dues parades sensacionals, la segona realment providencial. En el minut vint, Rochina estavellà un baló al pal esquerre de l’australià, i en el vint-i-vuit, El-Arabi va marrar una ocasió claríssima. El primer remat a porta del València va produir-se quan faltaven quatre minuts per al descans, va ser el del gol de cap del jove Zahibo.

Fins a eixe minut, sobre el terreny de joc de Los Cármenes, el futbol l’havia posat el Granada. El futbol, l’empenta, les ganes, la qualitat, i l’espectacle eren cosa dels xicots de Sandoval, qui es desesperava en la banda en veure com els seus no eren capaços de fer-li un gol als de Neville.

Els blanc i negres no tenien el baló, ni la velocitat suficient per a contra-colpejar, ni les idees gens clares del que s’havia de fer si és que calia fer alguna cosa més que viure de les rendes de Mestalla. El jove Fran Villalva estava perdut per darrere de Negredo, i el vallecà va fer poc més que un parell de detalls sense efectivitat. Ryan havia aguantat l’equip, amb la col·laboració notable de Mustafi ―l’únic defensor de garanties sens dubte―, mentre que especialment Orbán tornava a viure un via crucis per la seua banda. Per suposat no aportava res en atac, perquè a penes podia resoldre les entrades d’Edgar i companyia que van posar molts centres sobre l’àrea des de la banda esquerra valenciana. Alguns d’ells van ser rematats sense sort pels andalusos, sense cap oposició dels defensors del València. 

En el centre del camp, Zahibo donava tota la impressió que no acabaria l’encontre per la reiteració de faltes, i en atac només Cancelo aportava algun perill. Contra-pronòstic, en el minut 41, Piatti va treure un córner des de la dreta, el porter del Granada va eixir a collir alguna cosa que no era el baló, i el propi Zahibo realitza un magnífic remat de cap que posà l’eliminatòria encara més clara del que ja estava a l’inici. De tota manera, les formes i el balanç que es pot fer d’aquesta primera part són útils per a entendre per què fa vuit partits seguits en la Lliga que el València no aconsegueix la victòria. Suso García Pitarch, flamant nou director esportiu, apuntava coses a una petita agenda a la llotja d'autoritats de l’estadi. Faena no li’n falta.

El segon temps va tindre poca història. Bakkali va entrar per Cancelo en el descans, Alcàcer per Negredo en la darrera mitja hora i el jove Diallo per Danilo. En aquesta ocasió els canvis si van ser efectius. Paco Alcàcer va fer gol en la primera pilota que tocava, un minut després d’eixir, després d’un passe en profunditat del propi Danilo: va controlar la pilota, un toc i a porta: gol. Com de fàcil sembla de vegades marcar. Bakkali va eixir revolucionat, com sempre, descarat i amb ganes de fer l’un contra un, contra dos i, si molt convé, contra tres. En una d’eixes, va ser objecte de falta dins l’àrea i l’àrbitre va xiular penalty. Piatti el va llançar i va posar el zero a tres al marcador. En total, l’eliminatòria ha estat superada per set gols a favor i cap en contra.

Però, com diguem, els números són enganyosos. Veurem que diu el bombo quant a la propera eliminatòria en la que no ne queden més que un parell d’equips que, sobre el paper, semblen els més dèbils; però ahí estaran tots els que han d’estar. El diumenge, tot amb tot, el Rayo de Paco Jémez visitarà Mestalla. Estan en zona de descens, però ni se’ns passa pel cap que vaja a ser un partit sense moltes dificultats. Creuarem els dits i, com sempre, esperarem la victòria.