Aquest València no és capaç de fer-se respectar.

Foto Levante-EMV

Després del darrer partit de l’any, a Vila-real, Numeradescoberta va titular així la seua crònica: Acabem 2015 amb un equip sense ànima, perdut entre els dubtes i la ignorància. Després vingué el quasi tocar el cel amb els dits en estar a punt de vèncer el Reial Madrid, i posteriorment vam gaudir amb el somriure de Negredo en sumar tres gols a la victòria sobre el modest Granada. Ahir de vesprada, a Donostia, davant una Reial Societat delmada per les lesions i amb problemes en la classificació [estava a sis punts per davall del València; ara a tres] i prop de la zona perillosa de la taula, l’equip de Gary Neville va tornar a naufragar de forma penosa, impresentable, indigna d’un Club del pressupost, la història i la categoria del València Club de Futbol.

Els de Mestalla acaben la primera meitat de la competició amb uns números que fan feredat. Dels 19 partits jugats, n’han guanyat 5, han empatat 6 i n’han perdut 6, tots aquests darrers fora de casa. Lluny de València, els resultats es compten en un 60 per cent de derrotes, un 20 per cent d’empats i uns altres tants de victòries [6, 2 i 2). L’Equip finalitza la primera volta en el lloc 11é, a 16 punts de la Champions [la quarta plaça, que ocupa el Vila-real], i a 13 de la UEFA League [la sisena posició, que ocupa el Sevilla]. Del Barça, l’Atleti i el Reial Madrid no paga la pena dir ni una paraula: juguen una altra Lliga.

Passat l’equador de la competició i amb el segon entrenador de la temporada en la banqueta [sense comptar a Voro], ja podem treure algunes conclusions. L’Equip no va, no funciona. N’hi ha dies que, per algun tipus de confluència astral, per un colp de l’atzar, o perquè els Déus ―perversos amb els pobres mortals― volen jugar amb la il·lusió dels aficionats, fa la impressió que sí, que el grup pot funcionar.

Ahir, a Anoeta, durant la primera part, va passar això. La Reial, dirigida per Eusebio Sacristán, jugava amb foc, amb una defensa molt avançada que els de Neville no van ser capaços de mossegar. Un parell d’ocasions de Rodrigo i d’Alcàcer i molts fora de joc, res més. Tanmateix, el partit anava i tornava i tot podia passar. Ara bé, quan els bascos s’acostaven a l’àrea de Jaume, el cor dels aficionats pujava la freqüència de batec: ai quina defensa tan molleta, tan poregosa per a treure el baló jugat! Jaume dóna seguretat, això sí, però tots els dies no pot ser el sant miraculós de la quadrilla. Ahir, tot i un parell de parades de mèrit, va encaixar dos gols dels que no se li pot culpar. Amb eixa defensa ja té prou de penitència el d’Almenara.

La segona part va ser la creu de la moneda. Neville va retirar Cancelo [amb una targeta] i va entrar Orbán. Pobre xic! Quin desastre més patètic. Abdennour va costar quants milions? I ha arribat des del Mònaco, segur? I jugava seguit? Comparar-lo amb Otamendi és massa cruel, així que no ho farem. Sols Mustafi va tindre una actuació decent, i en la primera part es va notar el seu concurs. La segona, va ser un altre cantar i, a més, va tindre responsabilitats en els dos gols. Barragán, que no va fer una mala primera part, va patir el que no està escrit amb un guineà al que coneixen com Bruma. El xicot va donar per a salar, per l’esquerra i, quan li va vindre de gust, per la dreta: on va amargar Orbán. Per eixa banda van vindre els dos gols dels donostiarres, i van ser quasi calcadets i en dos minuts: pilota des de la dreta a la frontal de l’àrea menuda i remat. El primer, el baló fa un estrany, s’obri més del compte, Jaume no arriba i el tal Jonathas l’empenta amb el pit.  En el segon, un centre per dalt, els dos centrals, Abdennour i Mustafi havien deixat completament en solitari a Jonathas; un xicot que en divuit partits havia marcat un gol, i que amb el València va pujar la seua efectivitat un 200 per cent. Lamentable espectacle.

Una vegada més, passaren quatre coses en el partit que són repeticions de repeticions. La primera ja està dita: costa un horror treure la pilota jugada a poc que el contrari pressione l’eixida del baló; la segona, Parejo ha de baixar molt per a ajudar a treure-la, i com és lent com ell a soles i la sang la té d’orxata granissada, cada partit perd uns quants balons que, automàticament, són ocasions del contrari; la tercera, com que la distància entre el mig del camp i la defensa és tan escassa, o n’hi ha un oceà amb els de dalt, o aquests han d’arrancar des de massa arrere; la quarta, à diferència del que passà contra el Barça i el Madrid, un gol tomba en la llona a l’Equip. No sap recuperar-se, no sap canviar d’intensitat ni, menys encara, de velocitat.

Un altre detall que també és freqüent: els canvis no signifiquen res. Orban i Javi Fuego van entrar en el segon període per Cancelo i Enzo [lesionat]. Després va entrar Negredo per un desafortunadíssim Santi Mina, i no va haver ni rastre del vallecà. Trist, tot molt trist.

Al València no el respecta cap equip de la Lliga. No és que li juguen de tu a tu, és que eixen al camp a mossegar-lo, a asfixiar-lo contra les ratlles de la seua àrea. Això va ordenar Eusebio als seus ahir, i li va eixir de meravella.

Des d’abans del primer gol ja es veia com anava a acabar la cosa. Després que encaixaren el primer, res no va canviar. I clar, va arribar el segon. Tampoc després el València va donar senyals de vida, i aleshores els donostiarres van jugar a plaer per a vergonya de l’afició valencianista.

La Lliga està perduda quant a poder entrar en Europa. Podem somniar en que queda la Copa i la UEFA League. Cadascú és molt lliure de somniar amb el que puga. Però Numeradadescoberta creu que no n’hi ha res a fer. El primer equip mínimament seriós que ens toque, ens traurà de les dues competicions. I és que l’actual plantilla, sense homes com Gayà, André o Bakkali és molt poca cosa. Gary Neville ha declarat que el mercat d’hivern no val per a res, doncs ja ens podem fer una idea que el potencial de l’equip no va a millorar.

És una pena haver-ho de dir, però si pensàvem que el problema era Nuno, ara per ara podem afirmar que la cosa és molt més grossa. El València no pateix un problema d’entrenador [no sols, si de cas], sinó que no és un equip amb la consistència, la qualitat, l’aptitud i l’actitud que l’afició que ompli Mestalla a cada partit es mereix. El València actual no és capaç de fer-se respectar com a equip. Què pensa fer l’accionista majoritari per a evitar-nos tanta vergonya?