Foto Superdeporte |
Els aficionats
del València han acabat l’any 2015 amb una barreja d’espant i indignació. La
temporada anterior, amb l’arribada del nou propietari, prometia grans coses:
plantilla i objectius esportius d’alta qualitat. Lluitant fins al darrer sospir,
l’equip va aconseguir classificar-se per a jugar la prèvia de la Champions League. Al més d’agost, després de
classificar-se de manera entre brillant i agònica, el València va entrar en el
bombo per al sorteig de la fase de grups. Enquadrat en el grup més assequible
de la competició europea, tot semblava anar bé.
Uns mesos
després, al tomb de l’any, la situació és ben distinta. Sembla que la propietat
del Club ―que sabrà molt de negocis, d’empresa, de guanyar diners― d’allò que
es diu futbol no en sap massa. Peter Lim és un gran aficionat, un apassionat del
futbol. Això ens conten. També que és molt amic dels seus amics, cosa que ha
demostrat. És amic del millor representant de jugadors del món [acaben de premiar-lo
en Dubai per seté any consecutiu], el senyor Jorge Mendes; un cavaller que, ara
per ara, no ha fet valdre en el València tanta sapiència com li adjudiquen [o
sí, i ha guanyat molts diners, ves a saber si es tracta d’això]. També és [o
era] molt amic de Nuno Espíritu Santo, que com a entrenador s’ha estavellat en
Mestalla i el senyor Lim li va dir a la senyora Lay Hoon Chan ―que és la
presidenta del València CF, cosa exòtica a més no poder en la història del Club―
que fera el favor de rellevar-lo del càrrec. Ha arribat un altre amic a fer-se
amb la manilla de l’equip, el mundialment respectat Gary Neville ―respectat com
a jugador, que com a entrenador pràcticament s’estrenà a Paterna―, que diu que
vol quedar-se a València un mínim de sis anys. Tant de bo siga així.
Comptat i
debatut, al tomb de l’any, la situació no anima a creure que mister Neville farà realitat el seu
desig. Després de veure allò que el València va demostrar ahir a El Madrigal,
costa de creure com es poden haver fet tan mal les coses i espanta que els qui
estan al pont de comandament no siguen capaços d’esmenar-les. Només sis mesos
després de començar la Lliga, el València ja ha sigut eliminat sense honor de
la Champions, ai!. A més, si l’aficionat
mira la classificació en aquests moments, veurà que el València CF està a 11
punts del quart classificat, per tant als mateixos punts de poder jugar Champions la temporada pròxima, i a 8
punts del Granada, que és el primer dels tres equips que ara està en zona de
descens. Ai, ai, ai!
Què vam veure
ahir a Vila-real? Doncs un desastre d’equip, un pobre conjunt de jugadors que
no és capaç de demostrar res més que manca de recursos i de convicció en la
victòria. Tret de llampegades de la qualitat d’alguns dels seus homes, poques, el
València va ser ahir un equip sense ànima, desdibuixat, confós, lent i mancat
de confiança. Neville va disposar una defensa de cinc, amb tres centrals, tres!!!,
per a ―ho suposàrem― posar un autobús davant dels de La Plana, a l’altura de la
ratlla de l’àrea de Jaume. Faltaven Gayà i Mustafí, i es va notar. Per la dreta
va sobrar Barragán, mentre que Cancelo va jugar pel costat esquerre, a peu
canviat. El sevillà va ser superat durant tot el partit per Denis Suárez, un
xicot una miqueta gola però que li va amargar la vesprada. Barragán posà un
parell de centres a l’àrea i prou. Cancelo no va prodigar-se pel seu carril. El
portugués no va trobar-se a gust, i se li va notar massa. Completament ineficaç
ahir.
Per davant dels
centrals, Parejo, Danilo i André Gomes. Tret del portuguès i, en la segona
part, del madrileny a estones, el centre del camp no va funcionar gens ni mica.
Sorprenentment, amb tants homes concentrats en poc espai, el Vila-real, amb
Bruno de capità general del territori, filtrava pilotes als davanters groguets,
entre d’ells a Soldado, que l’home tenia ganes de marcar. Com és natural, per
altra banda. Davant Negredo i Alcàcer, dos nàufrags desaprofitats en un equip
que no crea ocasions de gol ni per misericòrdia. A què jugava el València? Al
contra colp? Però si la velocitat d’atac és de bicicleta. A la pilotada llarga
i ja t’apanyaràs? Però si no n’hi ha forma de que Negredo baixe i controle una pilota
a la forma, per exemple, de Drogba. Allò que va fer Alcàcer contra el Barça,
baixar-la ell, empeltat entre els dos centrals i rematar a gol, passa de tant
en tant, de molt en tant en tant.
A què juga,
llavors, el València? Numeradadescoberta
no ho sap. Lamentem haver-ho de dir. Ahir, quan a l’inici de la segona part els
de Mestalla van avançar una miqueta les línies i van donar senyals de vida,
semblava que el mister reaccionava. Falsa
il.lusió: en el minut 62, Santos va fer una estúpida falta a Soldado, i Bruno
va col.locar el baló per l’escaire dret de Jaume que no va poder fer res per
evitar que la pilota entrara.
Neville va
retirar Barragán [en bona hora] i entrà Mina, treballador sempre, amb poc
encert però. Piatti va entrar per Danilo i la cosa no millorà, que ja és dir
[que s’ha fet de l’argentí, que se’n eixia fins que el renovaren?], i el jove
Fran Villalva va substituir un Parejo molt per sota, i molt és molt, de les
seues possibilitats. Què volia Neville, que el xicot recomposara la cosa en
cinc minuts?
Una nova
derrota. Amb un únic colp de puny el València ―una vegada més― besà la llona i
ja no s’alçà. És un equip, com ja hem dit, sense ànima que no sap a què ix al
camp, a fer què? Diumenge vindrà el Reial Madrid, i l’afició valencianista
tornarà a omplir les grades de Mestalla. Tot amb tot, pensem seriosament si és
una certa tendència masoquista la que els impulsa a patir davant el desastre d’equip
que ara per ara tenim. Farà el senyor Lim alguna cosa ara en el mercat d’hivern?
Convindria, però que quede clar: la cosa no és de noms. La situació actual no l’apanya
una o dues figures més o menys contrastades. El problema és molt més greu que
tot això. Malauradament.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada