Nuno se’n va, i deixa el València en un pou de joc i resultats.

Foto Levante-EMV

La notícia de l’abandó de Nuno Espirito Santo acapara els titulars. Com la totalitat de la premsa esportiva, Numeradadescoberta ha hagut de canviar l’argument central que faria de pal de paller de la crònica: era la sort que, ―anàvem a dir―, tenia l’entrenador portuguès.  A què volíem donar-li atenció? Doncs a la idea que el fins avui entrenador del València havia eixit sense haver de carregar un cabàs de gols que haguera pogut endur-se’n del Calderón, de Mestalla [amb Las Palmas] i anit des del Pizjuán.

No cal ser exhaustius, però convindria recordar que, després del partit a Gent, els amics de Numeradadescoberta van poder llegir: “A què es dedica aquest bon senyor. A més de ser amic de l’amo, un empleat de confiança més aviat, i a més de ser del mateix poble [o país] que el totpoderós traficant de jugadors, el tal Mendes, quina és, exactament, la faena que te encomanada el tal Nuno?”.

¿Què ha fet aquest bon cavaller durant la temporada que avui, finalment, ha decidit concloure, tot comunicant-li a l’amo [això explica ara] que ja no volia seguir a la banqueta de Mestalla? Si deixem de costat la brillant victòria a Vigo [que va ser el resultat d’una conjunció astral sens dubte, o el resultat del capritxet del déu del futbol], amb els darrers partits els xotos no han guanyat per a disgustos.

Fa temps que al València no se li guanya, se li humilia. Fa temps que el València ix al camp simplement a intentar no fer el ridícul. Sense ànima, sense espenta, sense formar un equip amb un patró de joc explícit i visible. Sense ser un conjunt d’homes professionals amb l’ambició de guanyar i de donar espectacle a la parròquia, sinó més aviat una colla de xicots acovardits davant la pujada al calvari de cada cap de setmana. Què fan a Paterna tota la setmana anterior al partit. El que ha passat en aquesta ho sabem: anar i tornar de Rússia; anar i tornar del fred amb una derrota que l’ha deixat a les portes de perdre la classificació per a la següent ronda de la Champions.

Nuno va deixar ahir fora de l’alineació a Jaume, el fins ara millor porter de la Lliga pels seus números, i va donar entrada a Ryan. I allò que hauria haver estat un enorme error li va eixir bé al portuguès perquè el xicot australià va ser el millor del seu equip [la sort de la que pensàvem parlar]. Ens alegrem pel xicot. Però, dit això, què va passar anit a Sevilla? Doncs el lector traurà unes ràpides conclusions si li dedica un minut a les estadístiques del partit.

Fan feredat. Són esgarrifoses, vergonyoses, impròpies d’un club com el València. Amb un 64/36 de possessió a favor del Sevilla, els de Mestalla no van rematar ni una vegada, ni van fer cap assistència, ni van llançar un córner [contra 17 del Sevilla], van rebre sis targetes grogues i dos roges, i això que van fer menys faltes que els andalusos. De les pilotades llargues, dels balons perduts i dels recuperats, no cal ni parlar. Ahí estan les xifres. Un autèntic i lamentable desastre; un trist naufragi, un llarg calvari per a uns professionals del futbol; i una amarga porga per a l’afició de Mestalla que paga religiosament els seus abonaments, i que recolza sempre l’Equip tot i el seu esperit crític.

I ara què? Doncs l’amo dirà. La plantilla és curta i pobre de qualitat. El senyor Mendes està col.locant jugadors que no acrediten el preu que ha cobrat per ells, i l’equip no sols no està per a jugar la Champions, sinó que no pot aspirar més que a ser un grup mediocre que patirà el que no està escrit el que resta de temporada si no es reforça i bona cosa en el mercat d’hivern.

Quan vindrà dins uns dies el Barça, que n’ha fet 14 gols en els tres darrers partits, entre d’ells 4 al Madrid i 6 a la Roma, no sabem què pot passar a Mestalla. Si les coses no canvien, l’afició ja no podrà demanar allò del “Nuno, ves-te’n ja”. Què passarà aleshores?

Esperem que un tècnic solvent es faça càrrec de l’equip amb urgència, que Peter Lim reforce la plantilla i que, com a mínim, la majoria dels jugadors demostren que si han arribat a l’elit del futbol és perquè tenen qualitat per a fer-ho, però que eixa qualitat s’ha de fer explícita sobre la gespa de Mestalla plantant-li cara ni més ni menys que al Barça de Messi, Neymar, Suàrez, Iniesta, Piqué, etc., etc., etc.

Avui ha acabat l’era Nuno Espirito Santo al Club de l’Avinguda de Suècia. S’ha completat la crònica d’una mort anunciada. Fem el dol rapidet, que el Barça ja està pensant en com van a passar per damunt del València.

Vergonya, cavallers, vergonya!.