Foto Levante-EMV |
Una nit de dissabte
per a relaxar la parròquia valencianista. El Màlaga oferia un partit d’aquells
que si guanyes no significa massa, però que si el perds la penitència és de les
dures. Després de nou jornades de lliga, els andalusos no n’han guanyat més que
un partit, i el públic de Mestalla va trobar anit una explicació. Res a veure l’equip
que ara entrena Javi Gracia amb aquell dels anys de Manuel Pellegrini.
El València va
jugar millor que el Màlaga durant la major part del partit, i la victòria va
ser més que justa. Potser el marcador puga reflectir major superioritat de la
que es va viure al camp, però el futbol, ja ho sabem, té aquestes coses.
El València va
eixir amb ganes de fer un canvi de rumb després de la desagradable derrota a
Bilbao, i va colpejar el Màlaga només va poder. En el minut 18 va marcar Piatti des d’un
llançament de falta que colpejà en Charles, i en el minut 32 el segon, obra d’André
Gomes. Un gol dels que donen fama a un jugador de futbol: arreplegà un rebuig
en la frontal de l’àrea, es llançà cap a la porteria superant contraris,
escorant-se cap a l’esquerra, i pràcticament sense angle afusellà Kameni pel seu
pal. André colpeja la pilota amb tanta potència com encert i el veterà porter
no va poder evitar que entrara per l’estret espai que quedava entre ell i el
seu pal dret.
Arran d’aquest
segon gol, els de Nuno van decidir contemporitzar i esperar els de La Rosaleda
per a sorprendre’ls al contra colp. Doncs la cosa no va funcionar exactament així.
Efectivament, els de Gracia van decidir que calia fer un pas endavant i en un
dels atacs sobre la línia de fons del València, Aderlan Santos va desviar el
centre d’un contrari amb la mà. Penalty. El llançà Duda, amb paradinya inclosa,
però Jaume Domènech va aconseguir desviar la pilota provocant el deliri de la
graderia i l’eufòria dels seus companys. Va ser, segurament, la jugada clau del
partit. Era el minut 37, i si el Màlaga haguera acurtat distàncies la segona
part hauria estat distinta.
Així i tot, en
tornar dels vestidors els dos equips entraren en una fase en la que el Màlaga volia però no podia, i el València quasi que deixava fer. El centre
del camp dels de Nuno va ser superat pels andalusos, i les onades sobre l’àrea
valencianista anaven una darrere de l’altra. Però, sense efectivitat. Alguna
contra del València, també sense conseqüències.
Entraren successivament
Bakkali, Feghouli i Danilo per Piatti (molt aplaudit pel seu esforç i pel gol),
Santi Mina (voluntariós només) i André Gómes, aclamat per la grada. No són pocs
els aficionats que parlen i asseguren que no haurà acabat la temporada quan
algú vindrà a oferir el que faça falta per endur-se el portuguès a algun club
dels de primeríssima fila del Continent.
El tercer gol que confirmava la victòria va ser obra de Parejo en executar un penalty amb el que l'àrbitre havia sancionat una falta sobre Danilo dins de l'àrea, en una bona penetració del migcampista.
Per línies l’equip
va estar bastant bé. La defensa ferma, amb Joao Cancelo cada cop més convençut
que la titularitat és seua. El mig del camp, millor en la primera que en la
segona part, quan el Màlaga va aconseguir imposar-se durant bastants minuts. Davant,
Alcàcer va tocar molt poques pilotes. A penes li van arribar balons en
condicions i quasi sempre va ser superat pels centrals. Sobta que no puga
entrar més en joc, així que aquest és un problema que s’ha de treballar a
Paterna.
Tampoc estaria
de més que li dedicaren temps a preparar les tretes de banda. La meitat de les
ocasions en les que s’ha d’executar aquesta acció, la pilota va a poder dels
contraris. No direm res de les tretes en llarg des de la porteria. Ni per
casualitat eixes pilotes llargues són controlades pels jugadors de Nuno. Alguna
cosa hauria de fer el míster en aquest sentit.
Conclusió:
victòria merescuda, amb més premi del que explica el que es va demostrar al
camp, i una dosi de tranquil.litat abans de viatjar a Madrid a mesurar forces
amb l’Atleti; un equip que no donarà les facilitats que ahir va oferir el
Màlaga.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada