El València no és cardiosaludable.

Foto Súpèrdeporte

No està bé abusar de l’afició. A més no és just. Una nit de dimarts, després de la jornada laboral [els qui tenen treball], plovent a bots i barrals, i amb bona cosa de la parròquia menjant-se un entrepà banyat per la pluja, l’equip hauria de fer alguna cosa més per compensar l’afició, per retornar-li com a mínim hora i mitja d’emoció, de bon joc o d’esforç mantingut, de passar-ho bé. Doncs no, aquest València de Champions és qualsevol cosa menys cardio-saludable per als seus seguidors.

El partit contra el Zènit va ser una decepció de les grosses. Els darrers quinze minuts a Lió, van ser d’infart, i anit, front a la pera dolça del grup, un patiment infame. El València és capaç de fer esplèndid qualsevol equip que passe per Mestalla.

El guió d’anit és un que l’aficionat té més que memoritzat. Comença el partit i el València s’ho creu, ataca, triangula, pressiona, amenaça la meta contrària i, de vegades, com ahir, marca un gol [excel.lent, per altra banda, amb Cancelo, Alcàcer i Feghouli, qui va marcar]. Passà anit, com havia passat a Bilbao, per citar un cas recent, i arran d’això l’equip contrari fa un pas avant. El València dubta entre continuar com fins a eixos minuts o fer un pas arrere per a sorprende el adversaris a la contra. Llavors comencen els problemes. No se sap si és espant o displicència, ni se sap si aquesta resposta genera una mena de fenomen paranormal, però el ben cert és que l’equip més modest comença a agegantar-se, comença a creure que el València és un enemic assequible, i comença a parlar-li de tu a tu. En qualsevol cas pot produir-se un petit desastre: una pilota de córner contrari es pentinada per la defensa per a que un adversari marque a plaer, un enredo dins l’àrea és resolt pels contraris, una de les moltes faltes en les rodalies dels laterals de l’àrea, un rebuig sense la contundència necessària o, com anit, una seqüència espectacular: una pilota alta sobre el lateral dret de l’àrea de Jaume, Gayà no està al lloc, Santi Mina vol fer una acrobàcia a la xilena, falla, la pilota li cau a un contrari que li pega tan forta i tan seca, amb tant d’encert, que el d’Almenara quasi ni la veu passar. A la pilota.

No es va acontentar el Gant amb l’empat, atés que van veure que podien tornar-se’n a Bèlgica amb els tres punts. Tot començà a fallar. Els centrals, els laterals, el mig del camp es va trencar, Santi Mina va desaparèixer abans que Nuno el canviara per Piatti, André Gomes comunicava, Parejo no manava del timó i Alcàcer no tenia la seua nit. Sols Feghouli va mantindré el nivell. A patir toquen.

Ausades que el respectable va patir. El Gent semblava un equip de campanetes, tant que va quedar-se amb la pilota quasi per complet. De fet, la possessió final va ser favorable als belgues [47-53], i una vegada més i van n, amb el marcador favorable, el públic no volia més que els minuts passaren i l’àrbitre xiulara d’una bona vegada.

I és que el València havia tingut un colp de sort. Havia disparat en set ocasions entre els tres pals, però el porter del Gent va estar bo i millor. Va treure tres pilotes, a Alcàcer i a Piatti, de molt de mèrit. Això sí, en una jugada afortunada, Cancelo va centrar una bola bombejada des de la seua banda, la pilota colpeja per dalt el travesser i caigué als peus de Gayà que va disparar a porta amb ganes. El baló va colpejar en el pit d’un jugador belga i va entrar entre els tres pals sense que el seu porter poguera fer altra cosa que lamentar-se. Faltaven encara més de vint minuts amb el descompte, i van ser, una vegada més, d’un patiment que l’afició no es mereix.

Una altra vegada, cal dir-ho, la situació va fregar el drama: una patada a l’aire d’Aderlan Santos en la frontal de l’àrea i en els minuts finals deixà la pilota als peus d’un davanter del Gant que va afusellar Jaume sense misericòrdia. Tanmateix, el jove porter, amb una exhibició de reflexos i d’agilitat, rebutjà el baló de forma ortodoxa cap al lateral de l’àrea per a que Mustafi la llançarà a corner.

Al final tres punts a la butxaca. Potser amb més fortuna que mèrits per part dels de Nuno, però això no computa. Sols els punts, i és per això que després la victòria del Zènti sobre el Lio [3-1], els de Mestalla han donat un pas important per a classificar-se per a la ronda següent. Està bé, però... quina forma de patir per a aconseguir-ho.