Gran victòria de Jaume I d’Almenara.

Foto Superdeporte

Jaume Domènech, el xicot d’Almenara que ahir va debutar defensant la porteria del València, va ser l’heroi de l’equip a Gijón. Va fer vuit parades i quasi totes van ser d’un mèrit extraordinari. Tant, que es pot afirmar que una gran part de la victòria d’ahir han d’agrair-li-la els aficionats a ell. Un altre dels joves canterans, el torrentí Alcàcer, va marcar el gol dels tres punts, però Jaume va coronar-se ahir com el rei que va conduir l’equip al triomf. Si en el minut 13 ja n’havia fet dues parades esplèndides, al minut 92 encara va fer-ne una altra que sentencià els d’Abelardo.

Nuno va declarar en roda de premsa que, com sabem, en el futbol no existeix la justícia, sinó els gols. Ahir al Molinón els de Mestalla van fer un bon partit, amb ràfegues de molt bon joc, però la pilota no entrava a la porteria asturiana tot i la gran quantitat d’ocasions.  En la primera part, Negredo en el 20, Piatti en el 21 després d’una gran jugada de Feghouli, Negredo de nou en el 30 a porta buida, en el 35 una altra vegada Piatti a boca de canó... La pilota no va voler entrar.

El València és molt més equip que el Sporting, i ho va demostrar sobradament al camp, però els asturians no van a ser comparses en la Lliga i van donar-li molts problemes als de Nuno. Van tindre ocasions, massa i tot, però entropessaren amb Jaume. Tot amb tot, des de l’equador de la primera part, cap al minut 25, el València va fer-se amo i senyor del terreny de joc. Tanmateix, els asturians no van deixar de generar accions de perill i com que els de Mestalla acusen manca de gol, el marcador al descans continuava amb el 0-0 inicial.  

Les dues bandes funcionaren molt bé: Gayà i Piatti per l’esquerra i Cancelo i Feghouli per la dreta. Enzo Pérez, que ha millorat molt del que era la temporada passada, i Javi Fuego molt bé; Parejo manant en el mig del camp i arrimant-se a l’àrea amb perill. De fet en una ocasió va caure dins la menuda i l’àrbitre li va treure la groga. És impossible que Parejo es deixara caure perquè l’ocasió era excel·lent, però el jutge del partit no ho va veure així.

La defensa va estar solvent i destacà la presència d’Abdennour, home de gran solvència que en absolut va donar la impressió que debutava amb el seu nou equip. Pel que ahir es va veure, és possible que siga capaç de fer oblidar a eixe portent de central que és Nico Otamendi. L’atac, amb Negredo, va ser consistent, però sense gol. L’home treballa, manté espantats els defenses, però la fortuna del gol no li somriu amb la freqüència que l’equip necessita.

Els canvis no van revolucionar el partit, però van resultar positius. Particularment la reaparició d’André Gomes, qui va substituir Enzo Pérez en el 21 de la segona part. És una excel·lent notícia poder comptar de nou amb el portuguès, després de tant de temps. Alcàcer va entrar per Negredo y va fer el que sap fer: marcar un gol. Ell estava on calia estar per rematar de cap un centre de Bakkali, qui havia substituït Piatti en el minut 36.

Es pot dir que el València va controlar també la segona part, però s’ha de reconèixer que van haver-ne uns minuts de pànic. Una mena de pàjara, com la dels ciclistes, sacsejà els de Mestalla quan en el minut 29 Jaume va fer tres parades seguides; tres parades que provocaren una taquicàrdia severa a l’afició valencianista. Van ser uns minuts de confusió; si més no fins que en el minut 39 Jaume va detindre una altra pilota que anava dins la porteria.

Els minuts finals van ser un intercanvi de colps. El Sporting havia jugat sense preses tot confiant que el pas dels minuts els afavorien. Un empat no era mal resultat per a d’ells i, si la tensió creixent d’un València obligat a guanyar ho permetia, encara podien fer-se amb els tres punts. Afortunadament per als valencians, en eixe intercanvi va ser quan Alcàcer va aconseguir marcar. Era el minut 45 i en els tres que va afegir l’àrbitre encara quedava un esglai: Sanabria xutà amb la dreta, però ahí va emergir una vegada més Jaume I d’Almenara. Tres punts a la butxaca, cap a València a descansar i a preparar el partit de Champions del dimecres. I els aficionats amb un somriure d’orella a orella. I és que quan li pilota entra, tot són flors i violes.