Lluitant per jugar la Champions: el primer resultat és esperançador.

Foto Levante-EMV

La cita, tan esperada, va acabar molt bé: 3-1 és un bon resultat per anar a Montecarlo. Va ser el millor del partit per al València, un encontre en el que el resultat és enganyós ja que els dos equips van estar més igualats d’allò que reflecteix el marcador final. Des que els de Mestalla van aconseguir vèncer a Almeria, al darrer partit de la temporada, els aficionats esperaven el partit d’ahir. No exactament contra el Mònaco [un equip al que no volia ningú en esta fase, tot s’ha de dir], que això no se sabia, sinó el primer partit de l’eliminatòria que obri o tanca l’accés a la fase de grups, on es troba la flor i nata del futbol europeu. Per això Mestalla estava anit de gom a gom, recolzant l’equip des del primer minut.

L’estiu futbolístic ha sigut llarg i no han abundat les bones notícies, tret d’alguna renovació important (Gayà, Parejo), i algun fitxatge prometedor (Mathew Ryan, Zakaria Bakkali o Santi Mina). A més d’això, cal dir que l’equip no ha incrementat la potència de gol amb cap incorporació contrastada i, lamentablement, si ha perdut potència defensiva amb la marxa de Nicolás Otamendi. No cal lamentar-se massa per la marxa de l’extraordinari central argentí. El futbol europeu està així: qualsevol jugador que destaque en un equip de la Lliga, -tot i que siga un equip com el València, el Sevilla o l’Atleti de Madrid-, es converteix de la nit al matí en una peça desitjada pels grans-grans. No sols els espanyols Madrid i Barça, també els altres ja siguen alemanys, anglesos o italians. Conclusió: Otamendi ha marxat, bon vent i barca nova. 

Trobàrem a faltar l’argentí? En alguns moments: en els córners, sempre; tant en els que van xiular a favor com els que ho van fer en contra. També en alguna acció en la que la rereguarda de Nuno va estar un poc encantada de la vida, com per exemple en el gol del Mònaco, en el que Vezo dugué de ser més contundent. L’alineació de partida del València va ser la de noms coneguts de la parròquia de l’Avinguda de Suècia: Ryan, Barragán, Mustafi, Vezo, Gayà, Enzo, Parejo, De Paul, Feghouli, Rodrigo, Alcácer; és a dir, no més canvis que els obligatoris: el del porter i el del central. Cap de les noves incorporacions tret de l’australià qui, per cert, va tindre una actuació més que destacada, amb un parell de paradons de molt de mèrit i transmetent confiança durant tot l’encontre. 

El València marcà molt prompte, en el minut 3.30, però el Mònaco no es va espantar. Els de Nuno van fer-se arrere, espentejats pels contraris, i començaren a patir bona cosa. Un error de Parejo, desaparegut en el camp, va propiciar en tres contra tres que resolgué Ryan amb encert. La segona part començà com havia finalitzat la primera i, fruït d’això, els monegascos van empatar en el minut 48. El centre del camp valencià no existia. Ni Enzo Pérez ni Parejo semblaven saber de què anava la cosa i, malgrat això, el València va tornar a avançar-se en el marcador. Són les coses del futbol: Barragán centra des de la dreta una pilota horrible, que s’elevà moltíssim i que caigué passat el segon pal, on Piatti –que havia entrat per De Paul- la posà dins de l’àrea per a que Parejo –al que havíem considerat desaparegut- connectara un xut que s’allotjà en la xarxa del Mònaco.

Javi Fuego va entrar al camp per substituir Paco Alcàcer, així que el València, que havia jugat amb dos davanters es quedà sols amb Rodrigo. L’equip millorà molt, però molt. Poc després, Negredo entrà per Enzo, la qual cosa va fer endarrerir-se a Rodrigo. El de Vallecas va tindre una ocasió per a marcar, i va lluitar com sempre. Particularment efectiu va estar en la defensa dels córners sobre la porteria de Ryan.

En el minut 85, Feghouli va rematar amb molt d’encert un corner mal rebutjat per la defensa del Mònaco, i va posar un marcador que, tot i que resulta injust per al que els dos equips van demostrar sobre la gespa de Mestalla, és un bon resultat per anar al partit de tornada de dimarts vinent. No serà fàcil, però és possible que el València estiga en el bombo de la pròxima edició de la Champions League. Tant de bo siga així.