E |
| Foto Levante-EMV |
Ha començat la Lliga en la setmana de passió europea per al València. Un
partit a Vallecas entre els dos partits contra el Mònaco era una papereta que
calia resoldre amb els menors costos possibles. Calia evitar les lesions,
preservar algun jugador i eixir amb bon ànim del barri madrileny.
L’empat a zero final potser no fa justícia al que es va veure al camp, però
tampoc no és un resultat per a denunciar a algú, per exemple a Toño, el porter
vallecà, que va salvar el seu equip de perdre en l’últim sospir de l’encontre quan va desviar un remat dur i
sec de Negredo des de la frontal de la menuda. Va ser el corol·lari d’una nit
en la que la pólvora dels de Nuno va ser escassa, tot i que en la primera part
van gaudir de tres ocasions clares, dues de Mina i una de Piatti que haurien d’haver-se
materialitzat. Massa perdonar acaba sempre amb un disgust, i anit quasi va
arribar el gol del Rayo.
Si en la primera part els de Mestalla van ser clarament superiors, en la segona
els de Paco Jémez es van vindre amunt, pressionant, embafosos, lluitadors,
guerrers. Manucho és un davanter centre que baixa qualsevol pilota que li
arribe, la baixa, la controla i genera perill. Sempre. A més, els vallecans van entrar per les dues bandes,
singularment per la dreta, creuant pilotes en paral·lel a la ratlla de gol que poc
va faltar per a fer pujar el gol rayista al marcador.
Els canvis no van aportar gran cosa. Ja en la segona part Bakkali va entrar
per Piatti, que havia generat molt de perill en cada possessió de pilota; Barragán
va entrar per Santi Mina i Rodrigo per De Paul. Aquest va ser, possiblement, el
canvi més notori, i és que amb la marxa de l’argentí el València va perdre
presència en el camp. Val a dir que cap de les tres substitucions aportà res
positiu a la marxa de la partida per als valencianistes.
Els de Nuno van tindre problemes per a eixir amb la pilota des de darrere.
Ryan va haver de treure la major part de les pilotes en llarg, tal era la
pressió dels de Jémez sobre els defensors del València. Habitualment buscava a
Negredo, però contràriament a Manucho, aquest a penes va controlar algun d’eixos
balons. Convindria que a Paterna es buscaren alternatives per a jugar en camps menuts
e els que el contrari pressiona molt i molt bé l’eixida de baló.
El resultat final d’empat sense gols no agradà a cap dels espectadors, ni als
valencians ni als madrilenys, però si més no a la parròquia de Mestalla li
queda un puntet al caseller i, sobre tot, que no va produir-se cap contratemps
que afecte el compromís decisiu de dimarts a Mònaco.
Caldrà fer-ho prou millor que ahir a Madrid. Els monegascos no fallaran
ocasions com les que ahir van fallar els de Vallecas i, a més a més, els
artillers de Nuno no podran fallar el que van fallar front al Rayo. És cert que no
estaven ni Parejo, ni Feghouli, ni Alcàcer, i que cap imaginar que sí seran de
la partida contra els mig francesos. Esperem més encert en el remat a gol.
Potser l’eliminatòria dependrà de si el València és capaç o no de marcar un gol a l’Estadi dels Prínceps.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada