Un a zero, de penal, i gràcies: victòria patida front al Getafe.

Anar a l'Albufera en bici; anar a passejar a la platja; prendre algo al sol, que estàs més blanc que Andrés Iniesta; dormir fins l'hora de dinar; llegir el diari, o qualsevol bloc; anar a una sessió matinal de cinema; pagar l'entrada a un museu, que a València n'hi ha, i molts; veure la televisió mentre xafardeges les fotos dels teus amics al Facebook, que anit sí van eixir, no com tu, que estàs major; visitar als pares/iaios/sogres, que cada vegada hi vas menys i no pot ser, que no tens vergonya ni la coneixes. Tots són plans de diumenge que haurien proporcionat més alegria que el València-Getafe de hui a migdia. 

Nuno continua amb la seua idea de jugar amb Enzo Pérez i Javi Fuego al mig del camp, encara que això obligue a modificar un sistema de joc que, tot i imperfecte (no n'eren pocs els defectes) havia donat resultats molt positius. Parejo ha aparegut escorat a banda dreta, sense que es sàpiga si fa de migcampista constructiu, de mediapunta, d'interior... En comptes de tres atacants clars, De Paul ha jugat, no es sabia tampoc si d'extrem dret (posició que en cap moment ha pres), de davanter o d'enllaç amb Negredo. No és que Enzo Pérez haja fet un partit nefast, el problema és que no es sap (almenys nosaltres no ho sabem) quin és el paper, suposem que fonamental, que Nuno vol que faça.

I així, la primera part ha estat poc menys que horrible. Tret d'una ocasió molt clara de Negredo a passada de Gayà només començar, i d'altra poc abans d'acabar, ha sigut un partit soporífer, sense pràcticament cap jugada destacable en cap àrea. El Getafe de Quique (que ha gaudit del reconeixement de la seua antiga afició) no és un gran equip. Ni tan sols, podria dir-se, és un bon equip. Lluitarà per mantenir-se en primera divisió. Però mirant el partit (particularment el primer període) ningú no diria que el València té quasi el doble de punts que el Getafe. 

Menys mal que la defensa ha estat prou bé, perquè el Getafe ha arribat a acostar-se a l'àrea de Diego Alves, i, encara que el domini de la possessió el tenia el València, no era aclaparador, i donava menys fruits que un paquet d'accions de Bankia en l'estiu de 2013. La parròquia començava a murmurar quan l'àrbitre xiulà. 

Després del descans (uns quinze minuts on un aficionat li ha demanat per la megafonia de Mestalla la mà a la seua estimada en un moment que ha despertat més vergonya aliena que altra cosa) ens ha decebut que els onze valencianistes foren els mateixos. La cosa seguia igual, sense encert i amb errors continus en traure el baló (Parejo ha estat molt desafortunat en este aspecte, certament). Negredo estava siguent prou discret, però un remat a una gran centrada de Barragán (al final, ens deixarà de sorprendre) ha obligat al porter visitant a fer una espectacular intervenció i, ajudat pel pal, ha evitat el gol.

A mitjans del segon període ha entrat Feghouli (que ha estat molt bé, la veritat) per De Paul (excessivament individualista, però desequilibrant), tanmateix el sistema continuava igual. No millorava la cosa, però Negredo ha estat especialment espavil·lat en un rebuig dins l'àrea i li ha furtat un baló a Juan Rodríguez que ha desembocat en un penal tan innecessari per al Getafe com, als postres, vital per als nostres. Gol de Negredo (que ha demanat a Parejo llançar-lo), i per fi ha entrat Rodrigo per Enzo Pérez. 

No es pot dir que el València haja estat un equip majestuós en la recta final, però sí que ha estat prou millor, principalment perquè ha pressionat més, ha tingut més ocasions, i ha aprofitat per fer mal per la banda dreta, on Feghouli ha transformat l'atac d'anècdota a constant. Rodrigo ha estat a punt d'embocar dos gols (un després de la millor jugada del partit, de l'algerià; altre després d'una centrada de Piatti), però encara hem acabat patint, ja que el Getafe ha pogut marcar en una de les últimes jugades. 

Veurem si Nuno arriba a la mateixa conclusió, o si nosaltres estem en un error intolerable i el València, amb dos migcampistes defensius, comença a jugar com els àngels. Però guanyar al "poderós" Getafe per un a zero i de penal, no és per estar massa contents; i passar dues hores d'un diumenge assoleiat a València veient eixe partit, és directament per enfadar-se. F.A.