Tres gols i tres punts en un partit tranquil, amb mal rotllo de fons a la Curva Nord.

Foto Levante-EMV

Gairebé tots els anys els emparellaments de Copa del Rei fan que dos equips s'enfronten tres vegades en un període de temps molt curt. Enguany, entre d'altres (a Màlaga i a Deportivo també els ha passat en aquesta ronda) al València li ha tocat repetir amb el Rayo Vallecano. 

Ja hem dit en alguna ocasió que el Rayo és un equip, futbolísticament parlant, lloable. No té massa mitjans, però això no li impedeix practicar un futbol vistós, amb molta possessió de pilota i el control del mig del camp. Va ser el primer equip, ja amb Paco Jémez al capdavant, en disputar-li la possessió al Barça de Guardiola al Camp Nou. És ben sabut, però, el gran problema del Rayo: la defensa; tampoc és que marque molts gols, però el problema defensiu és el major que té. Ahir per la vesprada, sense fer un partit massa dolent, va eixir de Mestalla amb un contundent 3 a 0 davant d'un València seriós però tampoc avassallador.  

Nuno va deixar Rodrigo en la banqueta i debutà De Paul com a titular en lliga, i el seu encontre va ser excel·lent. Va pressionar cada baló amb fe (no com qui pressiona perquè es sap analitzat), va donar alguna passada sensacional (en particular, una a Piatti, que rematà sense deixar botar el baló, i per poc anà fora), va estar molt encertat en el regat (alguns, en estàtic, van ser preciosos) i fins i tot estigué prop de marcar. 

Novament cal destacar a la parella de centrals: no ens cansem d'alabar a Otamendi, una autèntica muralla, però és que Mustafi, que és menys expeditiu, ho compensa amb una classe atípica per a la posició en què juga. Gaya, bé, com quasi sempre. Molt bé Barragán. I ho diguem dues vegades: molt bé, el lateral dret. Una centrada seua va donar el primer gol a Feghouli, estigué a punt de provocar un penal, va estar quasi perfecte en defensa i no va deixar de recolzar (com és habitual, s'ha de dir) a Feghouli en atac.

Piatti va marcar un gol espectacular demostrant la seua potència i velocitat per superar els dos defenses amb una facilitat que deuria de preocupar (ja ho deu fer) a l'equip tècnic vallecà. Negredo, que no va tenir fortuna de cara al gol, va estar molt participatiu, va pressionar, i, a més, rematà de cap en el segon gol que marcà Feghouli al rebuig i habilità a l'argentí en el tercer i a Rodrigo en el que hauria estat el quart de la vesprada de no haver estat pel peu esquerre de Cristian, porter del Rayo. El mig del camp, beneficiat per l'absència de Trashorras, també estigué a un bon nivell, tot i que André Gomes va ser expulsat (més per la reiteració de faltes que per la concreta que significà la roja per segona groga) al minut 70. 

Els gols arribaren en la primera part, sense que el València dominara en excés. El primer gol, al minut 13, en una fase de bon joc (habitual en els inicis de partit dels nostres) que durà poc més. Quan el tedi començava a ser una realitat, arribà el segon en un còrner i, dos minuts després, el tercer de Piatti. Poques ocasions més per als dos equips en la primera part, tret de la ja comentada volea de Piatti. 

La segona part no va ser dolenta, però tampoc massa reixida. El València buscava augmentar el compte anotador sense furor, però el Rayo no renunciava a jugar a l'atac (entrà Manucho, davanter, pel defensa Amaya, ridiculitzat per Piatti). Alves tingué dues intervencions destacades en una mateixa jugada, en l'ocasió en què més se li va exigir. L'expulsió de Gomes va fer que el València es dedicara a protegir el bon resultat aconseguit (excepte el mà a mà de Rodrigo), i que la parròquia valencianista tingués un objectiu clar: l'àrbitre. En qualsevol cas, tres punts importants, que trenquen una dinàmica de quatre partits sense guanyar, i ara, a véncer al Rayo dimarts que ve. 

En el capítol d'incidències, hem de parlar de l'actuació de la Curva Nord. No sabiem ben bé per què, els aficionats que tradicionalment més animen a l'equip, van guardar silenci fins gairebé el final de la primera part. Ara sabem que el silenci estava motivat per les mesures recents adoptades per la LFP i les autoritats esportives front a grups ultres i, en el nostre cas, front a aficionats que proferiren insults contra Catalunya i contra Messi la setmana passada. 

És inqüestionable que s'ha d'acabar amb qualsevol tipus de violència relacionada i/o emparada pel futbol, i també amb qualsevol simbologia relacionada amb grups racistes, feixistes i violents (ací a València, per tant, encara queda faena per fer). Això fa imprescindible que tots col·laborem amb la iniciativa de Gloval Respect. 

Acabat el partit, la Curva Nord ha fet un comunicat solidaritzant-se amb la Penya Yomus, atés que el Club ha prohibit aquest grup penjar banderoles i pancartes. A més, ha demanat a Gol Gran que se separen d'ells, i aquests s'han reafirmat en la unitat de tota la Curva Nord, Yomus inclosos. Mal assumpte. Cal destriar el gra de la palla, i cal fer fora els violents. Ací cadascú té una història, i ha de fer-se'n responsable. Esperem, per tant, que el Club siga ferm i contundent amb els violents, i esperem que ningú d'ells tinga cabuda en eixe espai de seguidors fervorosos. F.A.