Amb el València arriba el SAMUR. N’hi ha molta faena que fer a Paterna.

Foto Levante-EMV

Sí, el València és com el SAMUR: si eres un equip menor amb problemes i et deixes, et salva la vida i quedes molt millor del que estaves abans de jugar contra els blanc i negres. Alguna cosa així han de pensar els rivals més modestos amb els que els s’enfronten de Mestalla.

Va passar a A Corunya i va passar al Ciutat de València. I a punt va estar de passar fa tres dies a Vallecas. Encara com que amb els de Paco Jémez  la cosa va quedar resolta amb una bona dosi de sort.

Ahir el València va viatjar a Granada. A jugar contra un equip que compta amb allò justetet. Que no havia guanyat des del 20 de setembre, és a dir que no sap el que és vèncer en els darrers nou últims partits. A més, en tot el que portem de campionat havien marcat set gols i sols han vençut en dos ocasions. Espantada està l’afició andalusa. Caparrós, el tècnic, és un home que se sap tota la lletra menuda del futbol, i a més és un entrenador que sap treure dels seus homes més del que tenen, encara que siga amenaçant-los amb el foc del seu infern particular.

Ahir vam veure el que dóna de sí el Granada, i vam veure, ai!, que poques armes té el València per a enfrontar-se a equips d’aquestes característiques. Encara tenim fresca en la memòria la derrota davant el Llevant, un equip de la mateixa traça que el Granada, dels que estaran patint tota la temporada per evitar el descens.

El plantejament de partit per part de Caparrós va ser simple no, encara una miqueta més. Molta pressió a l’eixida del baló del València [quina dificultat per a treure la pilota jugada des de darrere!!!], faltes, interrupcions, protestes, crits, queixes a l’àrbitre i... molt poc de futbol. I el València, amb el seu entrenador al front, es va deixar arrossegar a eixe tipus d’encontre. Tot molt físic, molta testosterona, molta topada, molt de combat cos a cos. Pilotes a l’àrea, buscar córners i jugades a baló parat: això volia Caparrós y ausades que el València el va complaure. El partit va ser un exemple a estudiar de com un equip menut i limitat és capaç de nugar i neutralitzar un equip amb homes de la qualitat contrastada de Parejo, André Gomes i Negredo.

Així i tot, el València va resistir i, alegria i color!, va aconseguir marcar al minut 83. Una bona jugada, una millor assistència de De Paul i un extraordinari i inapel.lable xut a gol de Negredo. No era una victòria brillant, però era la victòria necessària després les del Madrid, el Barça, l’Atleti i el Sevilla. Victòria diguem? No. De cap manera. L’equip menut, en compte d’enfonsar-se, i l’equip gran en compte de vindre’s amunt, van fer tot el contrari del que hauríem pogut imaginar.

Vingueren les desgràcies totes juntes. Va lesionar-se Mustafi. Va eixir Alcàcer per Rodrigo [que porta unes setmanes preocupants] i als quatre minuts d’haver entrat al camp el de Torrent el van expulsar. Roja directa, rigorosíssima, sí, però al carrer. Era el minut 85: només havien passat dos minuts del gol de Negredo i els de Nuno es van quedar amb deu. Tres minuts després, en el 88, gol del Granada. Una pilota sobre l’àrea menuda, com altres mil anteriors, la defensa es deixa guanyar en el salt dues vegades, i Alves ix amb una mà a mitja altura com a collir figues, però de les que estan lluny. La pilota rebota en un davanter andalús i gol.

Una vegada més el València perd els punts, dos en aquest cas [tres la setmana passada], quan ja estaven a punt d’anar-se’n als vestidors. Una pena.

Una desgràcia, però no una injustícia. Amb el nom ni li guanyarem a ningú, i jugant com ahir a Los Cármenes, a molt pocs equips. Així no estarem on imaginàvem al principi de la temporada. No parlem del Madrid i el Barça. És que Atleti de Madrid i Sevilla no afluixen [per no parlar del Vilareal], estan generant autoconfiança a cabassades, exactament el contrari del que està passant-los als de Mestalla.

La plantilla és de qualitat, està compensada [el lateral dret, no], i encara que alguns jugadors estan passant un clot de joc inspira més confiança a priori de la que després genera al camp. Alguna cosa està passant. Per què tan poques ocasions de gol? Ahir, trets a porta el del gol i un tir al pal de Negredo. Per què? N’hi ha molta faena que fer a Paterna.