A passar els nadals en lloc de Champions.

Foto Levante-EMV

Després d’un partit de múscul i intensitat a Ipurúa, en una nit de les que li donen al futbol l’èpica de la pluja i el fang, del combat cos a cos, de la lluita pel control del baló i per mantindré la verticalitat al mateix temps, el València passarà els nadals en llocs d’honor de la classificació. Serà perquè el Sevilla no jugarà el partit contra el Reial Madrid (que està passejant pel Marroc), però així i tot il.lusiona començar el 2015 en lloc de Champions.

El partit no era fàcil. L’Eibar, ascendit des de segona divisió per primera vegada en la seua història, i amb els millors números de tots els debutants en la primera divisió de les lligues europees, és un conjunt que sap al que juga. Ben armat, ben posat al camp i lluitant per cada pilota com si li la anaren a furtar. A més, al seu camp, mes menut del compte [i en condicions difícils per a jugar al futbol], l’equip revelació de la Lliga sap treure’n profit d’aquesta circumstància. No és un equip golejador (de fet n’ha rebut més que n’ha marcat, 19-21), però fins anit estava al lloc nové de la taula, amb 20 punts, vuit menys que el València.

El plantejament de Nuno va ser intel.ligent. En un camp tan estret eixir amb defensa de tres ve ser un encert. Mustafí, Otamendi i Orban van contindre els bascos, que ja tenien problemes per a passar la línia de quatre que formaven Parejo i Fuego, amb Piatti per l’esquerra i Feghoulí per la dreta. De Paul, un home que creix cada partit que juga, per davant d’ells. I en punta, Negredo i Alcàcer.  Perfectament compatibles, si més no en segons quin tipus d’encontre.

L’únic gol del partit, precisament, va arrancar d’una pilota llarga de l’argentí De Paul al seu compatriota Piatti, que primer va disputar-la amb fortuna amb Boateng, i després encara més amb el porter basc. El baló, rebotat, va arribar als peus del de Torrent què, com d’ells s’espera, estava al lloc adequat en el moment que calia.

El partit va arribar al descans amb el marcador a favor per als de Nuno, i en la reanudació el terreny de joc estava cada cop més pesat i els jugadors més cansats. Les imprecisions de tots dos equips així ho feien palés, però la intensitat no minvava. Va ser la tònica de la segona part: imprecisions i intensitat.

Al minut 13 de la segona part, Nuno va passar a defensa de quatre, en treure a Feghouli per Barragán; i deu minuts després va fer eixir a Piatti per a que entrarà Gayà. Dos canvis clarament conservadors, però és que la nit no estava per a floritures. Feien falta els tres punts, i el portuguès va decidir amarrar el resultat. A punt del xiulit final, va entrar Rodrigo per De Paul.

No va ser, doncs, el d’anit un partit brillant. Però, sabem que darrerament els resultats no havien estat els necessaris, i els tres punts n’eren essencials. Ara, amb la quasi confirmació de l’arribada d’Enzo Pérez i en lloc de Champions estant, la millor forma de convèncer-nos que, efectivament, el València aspira a fer coses grans en un futur pròxim seria baixar-li els fums al Madrid de Cristiano Ronaldo i companyia. El 4 de gener ens veurem a Mestalla, i eixe serà un partit per a demostrar el que cal demostrar.