Naufragi a Riazor.

El nou València de Nuno va naufragar ahir a Galicia, més concretament a A Coruña. I ho va fer sense pal.liatius, vençut, derrotat, desfet pels homes de Víctor Fernández. Els de Mestalla van estar fora del partit tot el primer temps, al qual van superats pels gallecs en intensitat i en convicció de victòria.

Ja sabem com és el futbol. A priori el partit estava més que favorable per als valencianistes: no perdien a Riazor des de 2004 [cal descomptar el temps que el Depor ha estat en Segona], els gallecs no havien guanyat en els set partits de la temporada, n’eren cuers i n’eren l’equip més golejat del campionat. El València, contràriament, venia de vèncer l’Atleti de Madrid a Mestalla, i de forma gloriosa; a més, la incorporació d’homes a la Selecció havia estat reconeguda per tot arreu i, per si faltava alguna cosa, el sorteig de la Copa del Rei ha obert totes les expectatives de l’afició perquè fins a la final, tots els rivals possibles són assequibles. Doncs bé, amb eixe escenari color de rosa, els de Nuno van perdre fins la samarreta.

Podrà al.legar-se que el primer gol del Depor no hauria d’haver pujat al marcador. Sí, podria dir-se. Però alhora no es podrà negar que l’equip va encaixar dos gols en set minuts (el 36 i el 43), i va ser millor que arribara el descans. L’única cosa destacable dels de taronja en els primers 45 minuts va ser un tir duríssim de Rodrigo, que no va entrar per l’escaire per centímetres. Res més.

En la segona part el to general de l’equip va millorar lleugerament, però el Depor va tancar-se arrere, va tallar les línies de passe a Parejo, no van arribar pilotes als homes de davant i les bandes no van funcionar. Si en la primera part a Alcàcer no li havia arribat ni una pilota en condicions, vam haver d’arribar al minut 29 de la segona part per a que això passara. Sense conseqüències, no obstant.

Tot i saber que el Depor era un equip enganxat amb agulles de cap; tot i saber que la tremolor de cames podia tornar-los si encaixaven un gol, tot i l’eixida de Carles Gil i Feghoulí per Piatti i [un desafortunat] Filipe Augusto, Nuno no va saber desmuntar el camp de mines que Víctor Fernández va posar en la seua línia de tres quarts.

El València va fer servir poc i mal les bandes. Piatti va ser un altre, distint al de els darrers partits. Rodrigo, sempre amb qualitat opta habitualment per anar-se’n cap al carril del 8 o encara més al centre, o Barragán no està entre els 100 millors centradors de la Lliga. Un poc millor per l’esquerra, amb Gayà i Carles Gil, però sense fortuna en els centres. N’hi hagué una excel.lent jugada cap al minut 20, entre Gayà i Gil, qui va arribar a la ratlla de fons i va servir arrere. Engaltà Rodrigo però no va trobar porteria.

Va abusar-se del joc pel centre. Malauradament, per allí era quasi impossible. Les parets d’altres vesprades ahir no podien lluir-se. Faltava André Gomes i l’equip ho va acusar i molt. La banda esquerra del Depor funcionà molt bé, i Barragán no va estar a l’altura exigida. Acaben de renovar-lo fins al 2017. Qui ho entén? Tant de bo el xicot cualle, i ens recorde a Anglomà, per exemple, però –no ens enganyem- ara per ara no porta traça.

Alves no va poder jugar per problemes estomacals i Yoel ocupà la porteria. El xicot va estar nervioset, com és lògic. En el segon gol hauria d’haver fet més, i poc va poder fer en el mà a mà del tercer. Nuno havia tret tots els efectius per a intentar marcar i clavar-se de nou al partit, i deixà pràcticament a soles a Parejo al mig. La primera contra que el Depor va poder culminar arran d’això, significa el darrer torpede. El vaixell valencianista va enfonsar-se sense remei.

S’ha trencat l’encanteri. Ja s’ha perdut el primer partit i amb ell la imbatibilitat. Esperem que haja estat una mala vesprada i que el cos tècnic traga conclusions de cara als pròxims compromisos, tant de Lliga com de Copa. Esperem-ho.