3-1 en la festa en honor de Peter Lim

El partit d’anit a Mestalla va ser una part més de la festa en honor de Peter Lim. El nou propietari del València va arribar a Mestalla i va ser rebut per una bona colla d’aficionats que van ovacionar-lo. A ell i, també, a Amadeo Salvo. Molts mesos després de que tinguérem la primera notícia de l’existència d’un tal senyor Lim, originari de Singapur, ha resultat que el cavaller s’ha fet amb les rengles del Club. Si als que començarem a ser seguidors del València quan el president era Julio de Miguel ens hagueren dit que viuríem un dia en el que el propietari del club seria un senyor de Singapur, no ens ho hauríem cregut de cap manera. És més, hauríem pensat que estaven prenent-nos el pèl.  I mira per on, avui això ha passat. Sembla com aquella anècdota de l’astronauta Armstrong. Quan va xafar la lluna va dir, després de les paraules per a la història, una frase enigmàtica: va per vostè, senyor Kowalsky. L’explicació es va conèixer molt després. Molts anys abans, quan Armstrong era xiquet, va escoltar una conversa dels veïns al llit. La dona li va dir a l’home que faria sexe oral amb ell quan el xiquet dels Armstrong arribara a la lluna. Doncs alguna cosa així va passar ahir: una dona del terreny hauria pogut dir-li a l’home tindràs sexe oral quan un xino siga l’amo del València.  Doncs ja ha passat. Coses que hem de veure.

Quant al partit, -després del tifo que es va muntar, i de que la parròquia ahir estava més animadora del que és habitual-, va ser quasi de tràmit, tot i que passaren algunes coses que convé ressenyar. Una, que es marcaren quatre gols, i tots van ser a la treta d’un córner. Dos, que va debutar Negredo, un home del que l’afició espera molt. Tres, que De Paul va debutar a Mestalla. Quatre, que l’Elx no va exigir al València quasi res. Cinc, que tret del gol en el descompte, la defensa dels de Nuno va estar ferma i intractable, particularment Otamendi, un home que creix cada partit que passa. Sis, va tornar la banda de música a Mestalla, cosa d’agrair, tot i que no xafaren la gespa i tocaren des de la graderia.

El partit va estar ben plantejat des del principi, i els xicots de Nuno van eixir amb una intensitat que va mancar fa una setmana a Riazor. S’ha de dir que Parejo ahir va jugar de Parejo, del que mou l’equip amb solvència. La diferència del que passà amb el Depor és que anit estava André Gomes, per davant o a un costat, segons convenia, i es va notar molt. Gomes és una referència en la configuració actual de l’equip. De la mateixa forma que Diego Alves ho és sota els pals. Això es perceptible al camp.

A més, el centre del camp va estar més equilibrat. Javi Fuego és un tercer central quan l’adversari ataca al contracop, i s’avança quan la pilota és del València. Les bandes van funcionar millor que davant el Depor, particularment Piatti, que va ser acomiadat amb una gran ovació i amb bona part del públic dempeus. Rodrigo va entrar per la dreta, però no va tindre la col.laboració que per l’esquerra Gayà li donava a l’argentí. Les limitacions de Barragán ho impedeixen.

Al remat, un partit amb el que s’ha obert una nova era: la de Peter Lim com a accionista majoritari; un home que diu que ha vingut per a fer retornar al València a l’elit del futbol europeu, que vol dir al high level mundial. Algunes senyals ja hem començat a veure. Si repassem els homes que tenen la missió de marcar gols en els equips capdavanters d’Europa, veurem que el València en té tres espanyols: Alcàcer, Rodrigo i Negredo. Més enllà, Diego Costa, Adúriz i poca cosa més és el que n’hi ha per ahí, ja que els golejadors dels grans d’Europa no tenen passaport espanyol. Vicente del Bosque ho sap, i els dos primers ja estan a la selecció. Alves ha sigut convocat per Brasil, i parlen de si Piatti podria anar amb Argentina, junt amb Otamendi. Altres, més joves, estan a les sub-21... eixe és el camí, eixe i, evidentment, no tindre més desconnexions com les del diumenge passat a A Corunya. La lliga espanyola està molt cara pel que fa als títols, eixos que el València de Lim ha d’aconseguir.

Ahir de vesprada, abans el partit de Mestalla, el Madrid li va pegar un bon repàs al Barça. Els blancs van ser verticals, intensos, brillants i efectius. El Barça es va pedre en jugar com sempre, tocar i tocar. Així serà molt difícil per als de Luis Enrique. Com ho serà per al VCF contra els dos. Les davanteres fan por en escoltar-les per la megafonia: James, Benzema i Ronaldo contra Messi, Neymar i Suàrez. Quasi res, porta el diari. Així i tot, si volem tornar a estar allà dalt, contra aquests equips ens haurem de jugar la partida. Que siga per a bé.