Liderat aconseguit: dolça previsibilitat!

Foto Levante-EMV

El València és, temporalment, líder de primera divisió. Tot indica que es tracta d'una situació interina, però el més important no és això, sinó el que es pot veure a Mestalla o en engegar televisor: un equip reconeixible, segur i, a estones, més que vistós, que ens està permetent gaudir de certa previsibilitat en el resultat de determinats encontres. Comentàvem, en èpoques no massa llunyanes, que el València era un equip sorprenent fins el paroxisme: una setmana guanyava al Barça i la següent perdia contra el Getafe. Enguany no ens hem enfrontat més que al Sevilla, d'entre els rivals forts, però en la resta de partits, el València ha vençut amb una solvència i una tranquil·litat que feia anys que no tastàvem. 

Anit li va tocar al Còrdova. Els del "Chapi" Ferrer venien com a cuers, i els nostres, amb possibilitats d'assolir el liderat. Dins de la dinàmica antiga, la cosa podia tornar-se'ns en contra amb molta facilitat. Però els homes de Nuno, des del minut un, donaren símptomes que això no anava a passar. Pressió, domini, agressivitat, finalització de les jugades, seguretat en defensa. Així, ni tan sols als membres de Numeradadescoberta, desconfiats i patidors com som, se'ns passà pel cap dubtar que guanyaríem. Els cordovesos van tenir només un parell d'ocasions, i no massa clares, en els 90 minuts. 

Les claus, una vegada més, van ser similars a les de partits previs. Otamendi sembla el millor central que hem vist, i veurem, en molt de temps. És prompte per traure conclusions, però pel que ha demostrat fins ara, les comparacions amb el Ratón Ayala no són excessives. Mustafi va debutar i va demostrar seguretat en els balons aeris, senzillesa amb l'esfèric en els peus i responsabilitat sense ell. També debutà Joao Cancelo, un poc insegur al principi però que acabà fent un molt bon paper. De Gayà, autor del segon gol, sembla que duga cinc anys jugant en el primer equip: qui troba a faltar a Bernat?

Al mig del camp es comença a combinar una parella consolidada amb un fitxatge cada vegada més il·lusionant. Pel que fa a la parella, Javi Fuego, si bé no destil·la genialitat, és un jugador que molt poques vegades s'enganya, que sempre està on cal i que ara fa un paper encara més important entre els dos centrals ajudant a traure el baló; i Parejo continua a la seua, perdent-se de vegades en conduccions llargues però sent el motor de l'equip, el far, el jugador que saps que millorarà la jugada. Quant al fitxatge, anit André Gomes va estar extraordinari: És veloç, generós en l'esforç, hàbil en la conducció i el regat, intel·ligent per buscar ràpidament un company ben situat i capaç de posar un baló a 40 metres amb una precisió elogiable. I a més, té un bon llançament a porteria i té gol.

Davant, Piatti continua bé, encara que no va ser dels més destacats. Sí ho van ser Feghouli i Alcàcer. L'algerià donà el primer gol al de torrent amb una centrada magnífica i marcà el tercer d'un bon tir creuat, i es reivindicà com el gran jugador que pot ser aprofitant la titularitat cedida per Rodrigo. D'Alcàcer destaca tant el seu olfacte golejador (el remat de cap del gol és espectacular) com el seu esforç sense concessions: no para de pressionar, de desmarcar-se, de cobrir llocs que companys deixen en defensa quan acaben una jugada. Chapeau per al nou internacional espanyol. 

El València està molt bé. No solen haver errors, la pressió es fa conjuntament, els jugadors saben que han de fer-ho el millor possible per ser titulars i els qui entren des de la banqueta ho fan sabent que no tenen la responsabilitat de canviar la cara a l'equip, sinó només ajudar a continuar jugant bé. Gràcies a tot això, l'afició recolza com cal. I encara falten Negredo i De Paul... 

Ara ve Anoeta, i després l'Atleti visita Mestalla. El València és líder transitori, però el que importa és que, tal i com està el pati, els rivals tenen motius per tèmer al nostre equip. Encara que anàrem sisens. F.A.