9/03/2014

La presentació de Negredo. Alegria i vergonya.

Ahir es va presentar a Mestalla el que sens dubte és un dels fitxatges més il•lusionants de la dècada, el del davanter Álvaro Negredo. És, no cal dir-ho, un dels millors davanters espanyols dels últims temps, i tot i que no arriba en la millor edat, significa un pas molt gran per a construir un equip que torne a emocionar i il.lusionar l'afició. En eixe camí ja s'han donat unes quantes passes amb contractacions que tenen bona pinta, com les de Rodrigo, De Paul, Mustafi o André Gomes; però, la del vallecà és una incorporació important per ser un jugador plenament consagrat, al qual avala la seua trajectòria.

Des de Numeradadescoberta ens congratulem per aquest nou rumb que sembla que s'inicia amb la figura de Peter Lim, representada a l’entitat per Amadeo Salvo. Ara bé, atenent a alguns fets que es succeïren ahir (noves manifestacions d'altres que s'han vingut succeint des de temps enrere) convé fer alguns comentaris respecte del que és la nostra opinió com a valencianistes.

L'actual presidència del València té, per fi, coses per presumir, triomfs que anotar en el seu haver. No obstant això, també té uns quants punts qüestionables que convindria no perdre de vista. Les negociacions de Salvo amb Miroslav Djukic mentre Ernesto Valverde seia a la banqueta van provocar que el txingurri abandonés el club quan l'equip funcionava molt bé. La seua gestió econòmica no ha donat, fins este últim mes, fruïts massa ressenyables quant a la solució dels problemes que amenacen el club; i de l'esportiva, millor no parlar (Pabón, Postiga, quedar fora d'Europa, etc.).

Esment a banda mereix el procés de compra del Club, un espectacle de desinformació, venda de fum, anades i tornades, rumors, desmentits, malentesos, ofertes fantasma i tants altres elements de què no és aconsellable presumir. A més, el comiat de Pizzi abans de consumar-se la venda, quan fins i tot se li havia promés que mantindria el seu lloc de treball malgrat l'adquisició per Peter Lim, tampoc va ser una cosa elegant. Són només algunes coses -impròpies d'una entitat que vol ser respectada- que no s'han fet gens bé.

Ara les coses marxen millor, i ens alegrem, però no podem sinó qüestionar el paper, de vegades messiànic, que s'atribueix el president. Que té carisma, d'acord. Que és valencianista, sí, com el que més. Que treballa molt, celebrem-ho. Però qüestionem les formes de qui es presenta davant una audiència entregada i amb dèficit d’informació a dir-los com de dolents són els responsables de Bankia, com de fàcil és que s'arregle tot (amb una conclusió massa simple: "si venem el València a Peter Lim, tot anirà bé", venia a dir), i altres frases per exaltar a determinats sectors dels aficionats.

Perquè sí, Bankia és una entitat per la qual en Numeradadescoberta no sentim ni una miqueta de simpatia, precisament, però un poc d'autocrítica, de reconèixer els errors que han originat la desfeta econòmica del club i la intervenció de Bankia, no estaria malament. Pel que fa a l'altra qüestió, Peter Lim ens està permetent fer l'equip més destacat dels últims anys, però convé no oblidar que el que pretén és fer diners; diu que reforçant el pes internacional del VCF, però el primer de tot és guanyar diners.

Per tot això, pensem que el president hauria de tindre un paper més modest, més reservat, menys agressiu i més prudent, cosa que no va fer ahir en la presentació de Negredo, que Salvo aprofità per donar-se un bany de multituds. Sobretot perquè no seria la primera vegada que l'arribada d'un inversor estranger, malgrat uns inicis prometedors, desembocara en situacions deplorables (pensem, per exemple, en el Ràcing de Santander, el Màlaga o el mateix Mònaco). Siguem prudents, pas a pas, ja hi haurà temps d'adjudicar-se triomfs.

D'altra banda, creguem que cal ressenyar una situació que es va produir ahir durant la presentació i que donà una imatge lamentable i vergonyosa de l'afició valencianista de la qual en formem part: ens referim als crits de "Puta Sevilla" durant la presentació de Negredo. Aprofitar la presentació d'un jugador que ha vestit la samarreta d’aquell equip andalús en una de les seues etapes més exitoses (durant la qual, a més, ha tingut descendència nascuda en eixa ciutat) és una ofensa injustificable.

Què havia de fer el nouvingut? Sumar-se als càntics? L'acte d'ahir no era moment per  recordar-se’n del rival, sinó per celebrar que un gran jugador arriba al nostre conjunt. Les imatges ho posen negre sobre blanc: dubtem que Negredo haja patit una situació més incòmoda en tota la seua carrera.

Amb això, clar està, la premsa de Madrid, en parlar del flamant nou fitxatge del València, ha tingut un bon motiu per a centrar-se en estes coses que no fan sinó embrutar la imatge del València CF. En Numeradadescoberta som valencianistes, tan apassionats com el que més, però veure les imatges d'ahir per televisió no ens ha provocat més que vergonya.

Per últim, discutir si el nou jugador ha de besar-se l'escut o no, se'ns fa un poc infantil. És, òbviament, un gest d'estima i de compromís, però que un jugador que encara no ha vestit l'escut del València més que per a dir "Estoy muy contento de estar aquí" i quatre tòpics més, es bese l'escut, significaria més un intent d’acontentar a l'afició que un gest sincer i, encara menys, la manifestació d'un sentiment real. Preferim que Negredo còrrega, treballe i marque gols a que es bese l'escut, que temps hi haurà. No va a cobrar per besar-se l'escut, sinó per ser un davanter que intimide els contraris, que marque gols i que ajude als companys a vèncer.

En resum, que pensem que els nostres dirigents haurien de ser un poc més cautelosos i prudents, i que nosaltres mateixos, els aficionats, hauríem de comportar-nos amb un poc més d'elegància i de saber estar, i hauríem d'aprendre a distingir quan toca celebrar coses i quan toca fer explícits i sorollosos els nostres ardors guerrers contra els adversaris més reconeguts. F.A.