Han passat moltes coses en els darrers mesos, massa i tot. I la majoria dolentes. El fracàs esportiu de quedar fora de les competicions europees per mèrits propis en la Lliga i per un colp de mala fortuna en la semifinal de la Copa de la UEFA -precisament contra el Sevilla, el primer adversari dissabte pròxim-; junt amb les tribulacions, peripècies, sainets i tragicomèdies de la venda del Club a Peter Lim, han marcat l’afició tot sotmetent-la a una tensió i a uns estira-i-arronsa que ben bé ens podrien haver estalviat. Uns quants personatges que han practicat tot un seguit de maniobres orquestrals en la foscor han fet i desfet el possible i l’impossible per mantindre’s dalt del matxo i continuar xuclant –tangibles i intangibles- de la mamella del VCF. Sembla que, finalment, l’empresari singapurès ha comprat el Club per a obtindre amb ell una taxa de beneficis –tangibles i intangibles- adequada a la inversió i al treball que ell i els seues empleats han realitzat.
Des de Numeradadescoberta li desitgem èxit. Un èxit total. Per a aconseguir-ho caldrà que el Club siga gestionat amb intel.ligència i amb criteris professionals, i no com fins ara amb una elevada dosi d’imperícia empresarial i de manipulació política partidària. Serà clau, igualment, potenciar la sintonia entre l’Equip i la seua afició, aquella que ha d’omplir partit a partit les grades del vell Mestalla. El senyor Lim i els seus assessors saben que han comprat un equip quasi centenari i amb una afició exigent, que recolza sense restricció quan els xicots s’ho guanyen sobre la gespa. Respecte per les tradicions, respecte per la memòria històrica del Club i respecte per l’afició que paga els seus diners per gaudir i vibrar alhora amb el seu Equip. Això són les úniques coses que demanem.
La plantilla de futbolistes s’ha renovat de forma revolucionària. La nòmina dels que han marxat –o estan a punt de fer-ho- és llarga: Guaita, Ricardo Costa, Mathieu, Víctor Ruiz, Senderos, Cissokho, Bernat, Keita, Oriol Romeu, Banega, Fede, Vargas, Joao Pereira, Jonathan Viera, Jonas, Vinícius i Guardado. No són molts els que realment trobarem a faltar des de Numeradescoberta, però ens hauria agradar continuar comptant amb Mathieu, Bernat, Keita i Joao Pereira. Som conscients que la defensa va ser massa fràgil, massa vulnerable la temporada passada. Però, també pensem que aquests homes haurien pogut tindre un paper rellevant en la nova formació que ara dirigirà Nuno. S’ha fet caixa amb Bernat i Mathieu, i això s’entén, però caldrà veure si els que han arribat justifiquen l’exigència econòmica i la seua incorporació a l’Equip.
Les incorporacions són més que notables, i anirem valorant-les segons anem disputant partits. Caldrà concretar el fitxatge d’Enzo Pérez i d’eixe punta golejador del que tant es parla.
De moment, i com a primer lliurament, dissabte tenim una cita a Sevilla. I és un partit d’aquells de tres punts.
La premsa especialitzada dóna per segur que Barça, Madrid i Atleti seran els que lluitaran per les tres primeres posicions del campionat; i parlen de Sevilla i València com a candidats a la quarta plaça. Si no oblidem que sempre hi ha algun equip revelació, com enguany la Reial Societat, el panorama ens el pinten bastant fosc. Així doncs, convindrà colpejar dur als andalusos i vèncer-los amb claredat a casa seua.
Seria una forma excel.lent, la millor, de confirmar allò que tots els xotos, tots els valencianistes, desitgem: poder dir que, efectivament, el València CF ha tornat, i que ho fa per a recuperar el seu lloc a la franja més noble del futbol europeu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada