 |
| Foto Levante-EMV |
Va
tornar a passar. Igual que dijous amb el
Sevilla. El València tenia el partit guanyat, i el contrari va marcar en el
temps de descompte. Si l’execució dels andalusos fou magnífica (treta de banda
de Koke, pentinà Fazio i la clavà M’bia), tant que de cent vegades que ho
tornaren a intentar eixiria bé una o cap; anit fou un remat excel.lent de
Ronaldo. Un baló des de l’esquerra, a mitja altura, i el portuguès rematà amb
una classe extraordinària amb el taló. Va tindre sort, no obstant, perquè si
Alves arriba a parar-li-la a l’estrella madridista li haguera donat un pantaix.
I és que el porter brasiler li va amargar la nit al Madrid, però particularment
a Ronaldo, i això des del minut dos de l’encontre.
Arribava
el València al Bernabeu encara malferit per la brutal derrota que va tancar la
porta de la final de la UEFA League i que deixa l’equip fora d’Europa la
temporada pròxima. I és que la ferida va ser profunda, i tardarà a cicatritzar.
Tot i amb això, els de Pizzi van fer un gran partit a Madrid. I s’ha de
reconèixer que no és fàcil plantar-li cara als d’Ancelotti (que li pregunte al
Bayern de Guardiola qui ho dubte, o al Barça de Martino). Quan ataquen Bale,
Ronaldo i Benzema fan feredat; en carrera perquè són matadors i quan posen
setge a la teua porteria perquè inventen remats per dalt, per baix, de cap, de
tacó...
Un
partit mols seriós dels xicots de Pizzi. De res val pensar ara com hauria anat
la competició si el joc de dijous davant el Sevilla o el d’ahir a Madrid
haguera estat la tònica de la temporada. Ara el cas és recuperar la dignitat
que es puga recuperar. Amb Alves, amb Keita i amb Parejo al mig del camp, el
València va funcionar ahir molt millor del que ha estat habitual en la
temporada.
Un
gol de Mathieu i un altre de Parejo van posar el València dues vegades per
davant al marcador, però altres tantes van igualar el marcador els madrilenys.
És molt d’equip el Reial Madrid. No li tenim ninguna simpatia; és més, a Numeradadescoberta tenim com a segon
equip el que jugue contra el Madrid; siga d’on siga. Tanmateix, s’ha de
reconèixer que juguen a una velocitat del dimoni, amb un convenciment i amb una precisió en el passe
que causa admiració.
Les
estadístiques del partit van ser pràcticament totes favorables als d’Ancelotti,
però el València va aguantar-se sobre la fortalesa portentosa de Diego Alves. És
un porter sobre el qual podria erigir-se el nou projecte de Club que ha d’eixir
de la mà d’aquell que compre l’entitat d’ací uns dies.
El
Madrid empatà amb un nou gol de cap de Sergio Ramos. Dijous Fazio va pentinar
de cap i M’bia rematà també amb el cap, fort i col.locat. Ahir la jugada de l’empat
a u va ser pareguda: Ronaldo (potser després de fer-li falta a Pereira) la posà
de cap al centre de l’àrea menuda i allí entrà el sevillà marcant a plaer sense
que Alves poguera fer res.
Un
empat a dos al Bernabeu, tenint en compte la distància que avui separa els del
Bernabeu dels de Mestalla és un gran èxit. Després la victòria del Llevant
sobre l’Atleti d’ahir per la vesprada, hauria significat materialitzar un somni
que el València haguera vençut al Madrid i haguera deixat la Lliga més complicada encara en les dues jornades que falten. El títol no està decidit, ni molt
menys, però el panorama no és el que hauria quedat si els de Pizzi s’hagueren
endut els tres punts cap a València.
Els
valencians van jugar molt bé per moments, de vegades amb massa calma i tot. I
és que hi ha fases dels partits que transmeten la idea que a l’equip li manca tensió;
que no és capaç d’assolir el nombre de revolucions que convindria. Ja ho hem
dit en alguna ocasió, de vegades sembla que els valencianistes volen fer un
rondo continu i, en segons quins moments, com si jugaren a la platja amb el
baló de Nivea. Prou més de velocitat i d’empenta són imprescindibles
si vols jugar en la part de dalt de la taula.
A
més, per tancar amb la part negativa del partit, dues coses més. Quina és l’estadística
de les pilotes llargues que Alves o els centrals envien a Alcàcer, Vargas o
Jonas? Sempre, sempre els centrals contraris tenen més altura i més
envergadura, la qual cosa fa pràcticament impossible que eixes pilotes queden
en possessió dels de Mestalla. La segona: les pilotes que es posen per dalt a l’àrea
menuda del València troben amb una freqüència excessiva un rematador contrari.
Serà per la baixa estatura de Bernat i Pereira? O n’hi ha més problemes?
Bé,
comptat i debatut, malgrat tot, va ser un bon partit del València i un excel.lent
resultat. No val per a molt, però l’afició agraeix veure al Madrid patir de
valent. I ahir ho vam aconseguir. Gracietes, xicots.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada