El València va
jugar ahir a Pamplona a les quatre de la vesprada, hora de reposar el dinar i
fer la sesta. Però l’equip valencianista, lluny d’oferir un fútbol alegre i
eléctric per tal de fer desapareixer les ganes de descansar dels espectadors,
va posar en pràctica un joc soporífer i difícil d’empassar amb el dinar encara
a la boca.
L'Osasuna va arribar
al partit amb la necessitat d'endur-se els tres punts y així separar-se
de la zona de descens. El València, per l'altra banda, buscava els tres punts
per reduir la distancia amb la setena posició que dóna accés a competició
europea i arribar amb la moral alta al partit de Sevilla del pròxim dijous. Pizzi no va reservar ningú i, vist allò que es va veure sobre la gespa dels navarresos, no és fàcil concloure si va ser o no una bona decisió.
Durant els
primers minuts de partit la possessió va estar igualada i els dos equips
buscaven la portería contrària. Així, la primera ocasió va ser de l’Osasuna que
va aprofitar un error de la defensa valencianista. Als pocs minuts va tindre
lloc la primera ocasió del València per part del xilé Vargas que no va poder
rematar amb comoditat. Va ser a la
segona ocasió clara dels rojillos quan vingué el gol a causa d'un error defensiu
que ja estem acostumats a veure: la defensa del València recula en excés de
forma que l'atacant rival té metres per a disparar sense dificultats. En aquesta
ocasió Guaita va ser ràpid i va desviar l'esfèric però ho va fer cap al punt de
penalti on Oriol Riera, molt atent, només va haver d'espentar la pilota.
Després del
primer gol l’Osasuna va cedir la pilota al València que va acceptar el regal i
va començar a tancar a l’equip rival a la seua área. Així i tot només es pot
destacar de la primera part el penalti per mans de Marc Bertrán que no va
xiular l’árbitre. Durant la segona part el domini valencianista es va fer major
però els jugadors no saberen traduïr aquest dominí en ocasions de gol. Tal es
la inocència dels atacs valencianistes que els de Pizzi només van tirar més que una
vegada entre els tres pals en tot el partit, el gol de Jonas ben assistit per
Vinícius al minut 36 de la segona part.
Conclusió primera: un partit amb molt poca història, en el que el València demostrà una vegada més que la mediocritat és la norma més habitual de la casa. Conclusió segona: caldrà estudiar molt per a l'exàmen de dijous a Sevilla. Si es tracta de superar l'eliminatòria, serà imprescindible -com a mínim- eixir vius de la capital andalusa. I per a que això passe, les prestacions de l'èquip hauran de ser prou millors de les que ahir es van oferir a Pamplona.
Conclusió primera: un partit amb molt poca història, en el que el València demostrà una vegada més que la mediocritat és la norma més habitual de la casa. Conclusió segona: caldrà estudiar molt per a l'exàmen de dijous a Sevilla. Si es tracta de superar l'eliminatòria, serà imprescindible -com a mínim- eixir vius de la capital andalusa. I per a que això passe, les prestacions de l'èquip hauran de ser prou millors de les que ahir es van oferir a Pamplona.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada