4/19/2014

Un empat des de la mediocritat.


El València va jugar ahir a Pamplona a les quatre de la vesprada, hora de reposar el dinar i fer la sesta. Però l’equip valencianista, lluny d’oferir un fútbol alegre i eléctric per tal de fer desapareixer les ganes de descansar dels espectadors, va posar en pràctica un joc soporífer i difícil d’empassar amb el dinar encara a la boca.

L'Osasuna va arribar al partit amb la necessitat d'endur-se els tres punts y així separar-se de la zona de descens. El València, per l'altra banda, buscava els tres punts per reduir la distancia amb la setena posició que dóna accés a competició europea i arribar amb la moral alta al partit de Sevilla del pròxim dijous. Pizzi no va reservar ningú i, vist allò que es va veure sobre la gespa dels navarresos, no és fàcil concloure si va ser o no una bona decisió.


Durant els primers minuts de partit la possessió va estar igualada i els dos equips buscaven la portería contrària. Així, la primera ocasió va ser de l’Osasuna que va aprofitar un error de la defensa valencianista. Als pocs minuts va tindre lloc la primera ocasió del València per part del xilé Vargas que no va poder rematar amb comoditat. Va ser a la segona ocasió clara dels rojillos quan vingué el gol a causa d'un error defensiu que ja estem acostumats a veure: la defensa del València recula en excés de forma que l'atacant rival té metres per a disparar sense dificultats. En aquesta ocasió Guaita va ser ràpid i va desviar l'esfèric però ho va fer cap al punt de penalti on Oriol Riera, molt atent, només va haver d'espentar la pilota.


Després del primer gol l’Osasuna va cedir la pilota al València que va acceptar el regal i va començar a tancar a l’equip rival a la seua área. Així i tot només es pot destacar de la primera part el penalti per mans de Marc Bertrán que no va xiular l’árbitre. Durant la segona part el domini valencianista es va fer major però els jugadors no saberen traduïr aquest dominí en ocasions de gol. Tal es la inocència dels atacs valencianistes que els de Pizzi només van tirar més que una vegada entre els tres pals en tot el partit, el gol de Jonas ben assistit per Vinícius al minut 36 de la segona part.

Conclusió primera: un partit amb molt poca història, en el que el València demostrà una vegada més que la mediocritat és la norma més habitual de la casa. Conclusió segona: caldrà estudiar molt per a l'exàmen de dijous a Sevilla. Si es tracta de superar l'eliminatòria, serà imprescindible -com a mínim- eixir vius de la capital andalusa. I per a que això passe, les prestacions de l'èquip hauran de ser prou millors de les que ahir es van oferir a Pamplona.