El darrer tren a Katanga va eixir anit des de Sevilla.

Foto Levante-EMV

El partit d’ahir a Sevilla era el més important de la temporada. Immers en la desestabilitzadora pressió que tradicionalment afecta al club de Mestalla, però corregida i augmentada en aquesta època per tot el que comporta la devastació financera resultant de la nefasta gestió duta des de l’entitat, els dolents resultats esportius no són sinó la conseqüència de la mala maror que afecta el València CF. Errors en cadena, amateurisme en la gestió financera i esportiva, estira i arronsa institucionals, tensions internes al Partit Popular, que va fer del Club una conselleria més, adjudicant-li un paper d’agitació i propaganda en benefici propi; tot plegat, han convertit el club que presideix Amadeo Salvo ―posat al capdavant del Club per decisió del PP, o d’una de les seues fraccions― en un autèntic desastre. Quasi matemàticament expulsat de les competicions europees per a la temporada pròxima, el Club de Mestalla s’ha agarrat a la UEFA League com si fora el darrer tren a Katanga; és a dir, a Torí, al Piamonte italià per a no quedar sense jugar competició europea la pròxima temporada.

Si en aquella memorable pel.lícula de l’any 1968 (originalment, Dark of the sun), un mercenari tractava d’evacuar els habitants d’un poble del Congo, i d’impedir alhora que un carregament de diamants caiguera en mans dels dolents militars rebels, ara no sabem qui pot ser el comprador/inversor que trasllade la castigada afició valencianista a una terra estalvia de aprofitats pirates malfaeners, i que a alhora impedisca que el Club ―amb tot el seu patrimoni immoble i també intangible com a entitat històrica― continue en mans dels responsables de la situació que patim.  

El darrer tren a Katanga ja ha eixit de l’estació de Santa Justa, a Sevilla. Caldrà córrer molt per a abordar-lo la setmana vinent en la Joaquim Sorolla. No és impossible, però serà difícil. Tant i més si els de Pizzi repeteixen algunes de les coses que van fer anit al Sánchez Pizjuán. Particularment la feblesa defensiva davant les pilotes parades dels andalusos, i tornar a encaixar dos gols en tres minuts. Quàntes vegades ha passat cosa pareguda darrerament? No es pot anar així per la vida futbolística europea.

S’ha de dir que el València no jugà un mal partit; ans al contrari. Durant la primera hora va ser amo i senyor de l’encontre, però no va saber aprofitar-ho. A més, el Sevilla va tindre dues armes importants: l’àrbitre i Rakitic. El del xiulet perquè va donar com a vàlid el primer gol andalús, en el que estava en fora de joc fins el massatgista. El croata perquè va ser el millor del partit, i l’home que marcà la diferència en favor dels hispalenses.

El VCF va tindre la possessió de la pilota (36/64), va perdre menys balons (80/70) i va fer menys faltes (18/12). Els dos porters van estar bé: Guaita va fer un paradó a Fazio al minut 55, mentre que Beto li’n va fer un altre a Jonas. S’ha de dir, a més, que el de Torrent pogué fer alguna cosa més en el segon gol dels d’Emery. Finalment, un remat de Vargas al travesser quasi al final hauria estat una recompensa adequada per als de Pizzi, i hauria deixat l’eliminatòria més oberta del que està ara.

Si se repassen les línies podem dir que Pereira va ser dels millors de la partida, i que Mathieu va estar en la seua línia. Fuego i Bernat tal vegada més grisos que en altres partits. El segon va lesionar-se i fou substituït pel jove Gayà, que va complir amb el seu paper. El mig del camp, també bé, si més no fins que Parejo va acusar el cansament i la vigilància que Emery li posà al damunt. Cal apuntar, no obstant, que el madrileny és un gran jugador, sens dubte, i que ell mou l’equip; però, també que és lent i massa parsimoniós de vegades. Confia massa en el seu control en el regat, i cada vegada que falla, cada vegada que li furten la pilota, és una ocasió en contra per als de Mestalla. La resta de l’equip no va estar mal; segurament Fede menys efectiu que en altres partits, però la resta van aportar coses.

De tota manera, com ja hem dit, n’hi ha coses que són de jutjat de guàrdia. De vegades se centren pilotes sobre l’àrea contrària d’aquelles que sembla que està jugant-se a la platja, amb una pilota de Nivea. La defensa sevillista va fer-se amb totes les pilotes per dalt, les de Nivea i les poques que no ho van ser. En qualsevol cas, el pitjor, on el tren de Katanga va començar a perdre’s va ser amb els clamorosos errors defensius. És Javi Fuego millor central que Ricardo Costa? S’entrenen a Paterna estratègies per a les pilotes parades sobre l’àrea pròpia?

Queda la tornada a Mestalla, el proper dia 1. No serà fàcil, però no és impossible. Cal tindre una bona dosi de confiança. Diumenge vindrà l’Atleti de Madrid, al que el València hauria de cobrar-li algunes factures del passat recent i animar la Lliga. Enllaçaran dijous amb el Sevilla, i a continuació viatjarà al Bernabeu. Quin Via Crucis, i això que ja ha passat la Setmana Santa.   Tot amb tot, on caldria donar el colp damunt la taula és el dijous, quan els d’Emery ―que ja estan fregant-se les mans― haurien d’anar-se’n amb una cara pareguda a la que s’emportaren els del Basilea.