Impotència. El València en plena disfunció quant al gol.

Foto Levante-EMV

Després de perdre el tren d’Europa en la Lliga, i després del ridícul vergonyós de Basilea, el València de Pizzi es va a jugar a cadascun dels partits que queden de campionat la vergonya i el bon nom del Club.

Per fer-nos una idea del que anit va passar a Valladolid, amb un equip que està en llocs descens [un més als que els valencians ni li guanyen], podríem jugar a ser benèvols o a ser hipercrítics. Si adoptem la primera opció, diríem que els de Mestalla van mostrar una actitud més en sintonia amb el segon temps de Basilea que amb el primer. Si prenem partit per la segona, haurem de reconèixer que als ahir de taronja els va faltar pressió i concentració en diverses fases de l’encontre.

El que no podrem obviar, tant si ens decantem per l’optimisme com si ho fen per la vora contrària, és que el València va donar unes senyals d’impotència alarmants de cara a la porteria defensada per Jaime. Si la farmacologia tinguera al mercat una mena de viagra per al gol, aquest seria el moment de donar-los una sobredosi als de Pizzi.  Minut 8: Ocasió clara d’Alcàcer a passe de Vargas; Minut 17: Ocasió clara de Feghouli, a passe de Fede; Minut 37: Vargas tropesa amb el baló, amb el porter batut; Minut 45: Alcàcer malbarata un bon passe de Parejo; Minut 53: Alcàcer falla, tot sol davant Jaime; Minut 68: tir massa creuat de Piatti a passe d’Alcàcer; Minut 73: Remate de Fede, el porter no bloca el baló i el cap de Paco Alcàcer tropesa amb la pilota. El València va fer set remats entre els tres pals (cinc els de Puzela), i el porter castellà va estar brillant en alguns d’ells; els altres van ser dèficits dels rematadors. Si de set ocasions clares entre els tres pals no fan ni un gol... és per a fer-s’ho mirar.

Per moments el València va jugar bé. Les bandes, les dues, notables. Amb Bernat i Fede, i després Piatti; i amb João i Feghouli, fins que aquest va ser substituït. Bastant bé la defensa, tot i que era de circumstàncies amb Vezo i Javi Fuego, i encara que Vicent Guaita no sembla trobar-se tot el tranquil que convindria. El centre del camp, amb Parejo, Vargas i Keita, també treballaren bona cosa, igual que Paco Alcàcer, molt voluntariós; tant com desencertat de cara a porta.

Problemes. A més de no treure els tres punts que era el que tocava per endreçar casa una miqueta després el revolcó suïs, vam detectar algunes coses que sorprenen en les circumstàncies en els que ens trobem.  La primera: és la desconnexió que de vegades afecta les diverses línies de l’equip; de cop i volta, sembla que algú apaga la llum i ningú sap on està l’interruptor. La segona: és una excessiva displicència amb la pilota en segons quines fases de l’encontre. N’hi ha moments en que els jugadors del València donen la imatge d’estar jugant una paxanga. El problema, clar, és que els altres, els contraris, de paxanga res, Portolés. Falta contundència en treure pilotes de l’àrea pròpia; com també falta en les pilotes disputades. La tercera: són les faltes en atac. Quantes? Moltes. Massa.  La quarta: és la pèrdua constant dels balons per dalt. ¿Ningú es dóna compte que quan Guaita treu en llarg mai, mai, la pilota queda en els peus d’un company? No es tracta d’arriscar amb la pilota jugada des de darrere, però una cosa és arriscar sempre i una altra no arriscar mai.

Malgrat tot, Numeradadescoberta creu que el problema més important que afecta el València CF no és de joc. La qualitat de la plantilla és la que és, i no ne dóna per a massa més del que està fent-se enguany. Sí que és de veres que l’equip hauria d’estar amb opcions de jugar la UEFA l’any vinent, i estem lluny d’això. Tanmateix, aspirar a Champions com aspirar a jugar la final de la UEFA era més que una aspiració, era un somni.

Cal posar ordre en la Institució. Convertir-la en allò que fa anys que no és: un club seriós, amb estratègia de futur, ben gestionat econòmicament, i dirigit futbolísticament per professionals de prestigi i experiència. Ara vindran, ja han vingut, els possibles compradors del Club, i un d’ells es quedarà amb la responsabilitat de gestionar més de noranta anys d’història junt amb el sentiment de milers i milers d’aficionats. Que els Déus el guarden i el porten pel camí de la línia correcta. Amén.