Victòria a la búlgara, per unanimitat.

Foto Levante-EMV

Gran victòria ahir davant el Ludogorets búlgar, del que pocs sabien ni tan sols de la seua existència.  A més, com havia eliminat la Lazio, surava en l'ambient una certa preocupació per saber que havíen de trobar-se Pizzi i els seus xicots en aquell poble. Va resultar que l’equip no era el Bayern de Guardiola precisament, però el camp donava gust de veure’l, ple de gom a gom. L’afició entusiasmada amb el seu equip, fins el punt que anaven perdent 0-1 i el respectable feia l’ona mexicana. Què faran quan el resultat siga favorable?

Minut cinc i marca Barragán, jugant d'interior l’home, d’un tir fort, ras, des de fora de l’àrea i col.locat junt al pal dret del porter. Els valencians controlaven el partit, tot i que els búlgars atacaven encara que sense eficàcia a l’hora de disparar contra Alves. I en això estaven els aficionats del VCF, mirant per la TV o per Internet i gaudint de l'encontre, quan Keita fa un penal com una catedral i massa innocent, en una jugada qque era de perill però no crítica. L’àrbitre no s’ho pensa i treu la targeteta roja de la butxaca de la samarreta: al carrer. Una acció impròpia d’un home de la veterania del de Mali. De cop i volta, un partit que estava controlat i amb el marcador favorable, s’havia posat costera amunt.

Tanmateix, en el futbol passen coses, ja ho sabem, que de vegades marquen un encontre en un moment crucial. Era el minut 23, i en ell pot ser tindrem la clau de l’eliminatòria. Alves és un home que presenta un molt bon currículum com a para-penals, les seues estadístiques són magnífiques en aquest terreny, cosa que el llançador búlgar evidentment coneixia. Aleshores, el porter començà la seua cerimònia d’espantar al davanter contrari. 

El xicot no el mirava, però va agafar la pilota i la va col.locar al punt assenyalat. Alves, que ja li havia dit alguna cosa intimidatòria, se’n va retirar a la línia de meta. Era el moment d'executar la falta. Aleshores, inesperadament, el brasiler decideix abandonar la porteria i anar-se’n junt al pal dret a beure aigua de la seua ampolla!!! El davanter vol morir-se, però aguanta. Finalment, l’àrbitre xiula, el xicot llança a la dreta d’Alves, cosa que el brasiler endevina i desvia el baló a córner. Magnífic porter. Excel.lent.

Si el Ludogorets haguera empatat el partit en aquell minut 23 després de quedar el València amb un home menys, el públic hauria bramat per la victòria. I no sabem que haguera passat. Però, el ben cert és que Alves va aguantar l’equip i el partit en eixe moment precís. Poc després, la fortuna va fer que un tir d'un dels morenets de Ludogorest anara a estavellar-se contra el pal esquerre d’Alves. Per acabar d’arrodonir la faena, tres minuts després, una gran jugada de Vargas, Alcàcer i Fede. El de Torrent li la posa i l'argentí, sense deixar-la caure, amb la punteta, la clava entre els tres pals. Excel.lent gol.

El València va resistir bé. La possessió global va ser per al Ludogorets (60/40), però tot i jugar amb un home menys, els de Pizzi aguantaren. I no sols això. Al minut 58, després que Alcàcer deixara pas a Víctor Ruiz, una treta de córner la toca Mathieu en el primer pal, Vargas -també de cap- des del segon la posa al centre, i al bell mig de l’àrea menuda Senderos fa el tercer colp de cap i la pilota entra al fons de la xarxa. Poc després un jugador local va ser expulsat per una topada amb Pereira que, -ho va semblar- el portugués va exagerar una miqueta. Els dos equips ja estaven igualats: 10 contra 10.

Un partit redó, doncs, que posa l’eliminatòria franca –excepte catàstrofe a Mestalla- per al València. Per a finalitzar, uns crítica només: el descontrol de boca d’alguns dels de Pizzi. Joao Pereira va rebre una targeta per marmolar al linier (no és la primera vegada), i Barragan per protestar-li a l’àrbitre. Home, cavallers, no ens podríem estalviar aquestes tonteries?