Des de Nicòsia, amb renovades esperances de gaudir del futbol.

Foto Levante-EMV

Després de tanta incertesa i tanta preocupació per si la UEFA exigia viatjar a Ucraïna, el València ja més tranquil va eixir al Stadium de la capital xipriota a veure’s les cares amb el Dinamo de Kiev. El camp presentava un aspecte tan poc acollidor que els entrenaments de dilluns a Paterna són més alegres. Tanmateix, quan els homes son professionals, aquestes coses no cal més que assumir-les.

Així que el València de Juan Antonio Pizzi va tirar anit d’ofici, de professionalitat, y va endur-se un excel.lent resultat per al partit de tornada la setmana pròxima a Mestalla. Un 0-2 sembla, ―després de veure el que ahir vam veure sobre la gespa de Nicòsia―, que permetrà els valencians afrontar l’encontre amb tranquil.litat. Això, tot i que en el futbol ja se sap: no digues blat, mentre no siga al sac i encara ben lligat.

El partit no passarà a la història de la competició, però el València va fer el que calia. Va controlar-lo durant la primera part, tot i que amb una preocupant mancança quant a la creació de perill sobre el porter ucraïnès. El centre del camp, bastant novedós, amb Michel, Javi Fuego, Keita i Parejo, va controlar la situació quant a l’atac del Dinamo, comptant amb la bona actuació d’una defensa amb Pereira, Costa, Mathieu i Joan Bernat. I, és clar, la seguretat que des de la porteria aporta Alves. Anit, amb el camp buit, vam poder comprovar com el brasiler no deixa un segon de corregir, animar o mormolar els seus companys. El problema, no obstant, durant la primera fase, va estar davant: pràcticament ni una pilota en condicions li va arribar a Jonas i a Paco Alcàcer. Si el València va llançar entre els tres pals en sis ocasions (per tres dels ucraïnesos), totes es van produir després del descans.

No és ara el moment, malgrat tot, de lamentar-nos. Ahir va ser una nit alegre que va generar bones sensacions. La possessió de baló va ser favorable (56-44), vam forçar quatre paradons del porter contrari, ―el substitut que va eixir en lesionar-se el titular―, avantatge en les recuperacions de pilota (55-38) i per darrere en les pèrdues (57-73). Allò important, però, no van ser els números.

El que convé destacar és, i ho direm telegràficament: que el València s’ha reforçat molt bé al mercat d’hivern: els dos nous que jugaren ahir, Keita i Vargas, donaren seguretat, contundència i gol a l’equip;  s’ha guanyat i molt en seguretat defensiva, la qual cosa és particularment evident en les pilotes sobre l’àrea a baló parat;  estem convençuts que Pizzi està armant un bloc com fa temps que no teníem; l’equip evidencia una confiança en les seues forces que, a poc que la fortuna acompanye, es traduirà en resultats, i els resultats en punts i en eliminatòries.

Una nota final que paga la pena no deixar al tinter. L’entrada de Vargas i Feghouli va posar-li una velocitat superior, una marxa més al València. L’algerià va destacar, però la figura ahir va ser Vargas. Si a numeradadescoberta vam mostrar-nos decebuts pel partit que va jugar diumenge passat a Sevilla, ahir ens vam llevar el barret per a festejar la seua mobilitat, la seua força i la seua fam de futbol. Amb la batuta de Parejo i mantenint la fermesa defensiva, senyores i cavallers, ens esperen dies per a gaudir d’eixe joc de pilota que en diguem futbol.