 |
| Foto Levante-EMV |
El somni, però, cada cop és més difícil de mantindré. Els resultats no acompanyen i l’eufòria de l’arribada de Pizzi al vestidor, acompanyat de Fabián Ayala, sembla que s’ha esvaït com les ànimes en la boira. No faltava més que les convocatòries populistes per part d’un president al que ja no resulta fàcil creure. Les notícies són tan contradictòries, tan diametralment oposades segons quina siga la font que les origina, que l’aficionat, majoritàriament, voldria poder refugiar-se en el joc i en els resultats del seu equip sobre els terrenys de joc. Ahir, i ja en van moltes, la trobada a Mestalla tornà acabar amb decepció.
El
VCF no va ser capaç de superar un Espanyol de Barcelona que va ser un rival
d’entitat, sí, particularment pels dos puntes –Sergio García i John Córdoba-
que varen donar per a salar a la defensa dels de Pizzi, particularment a
Ricardo Costa que cada dia queda més en evidència quant a la seua entitat com a
central de garanties per al València.
El partit va ser dels de toma i daca, vibrant en molts moments, amb dos gols en poc més de sis minuts, i amb altres dos abans de finalitzar la primera part. Ahir, Alves no fou el miraculós arquer del dia del Màlaga. L’Espanyol va tirar dues vegades entre els tres pals i marcà dos gols, el segon d’un inapel.lable penalty cedit per Mathieu i executat magistralment per Sergio García.
Realment, el VCF va fer un partit més que decorós. Va dominar durant molts minuts de la segona part, va tancar l’Espanyol en dues o tres trinxeres davant la seua àrea, va atacar per les bandes i pel centre, però tot i la mobilitat d’Alcàcer i l’encert de Jonas, no va ser suficient per a vèncer un equip, el d’Aguirre, que resultà molt perillós a la contra per la velocitat i per la classe del seus puntes. El València tingué més baló (63-27), llançà més entre els tres pals (5-2), i forçà més córners (10-4); tanmateix, no fou suficient i ens vam d’haver de conformar amb un punt que, francament, no il.lusiona a l’afició ni tranquil·litza els jugadors. I menys encara quan dissabte pròxim l’Equip ha d’anar al dentista del Camp Nou, on sembla que podria debutar el xilé Vargas, amb qui tantes esperances n’hi ha dipositades.
On el posarà Pizzi? Ja ho veurem. Aquesta com altres preguntes que el soci es fa, hauran de trobar resposta aviat. Què fer amb Banega i amb Canales? L’argentí és massa intermitent i, paral.lelament perd una quantitat inacceptable de balons. Comparar les seues estadístiques amb les de migcampistes que marquen la diferència a d’altres clubs (Xavi Hernàndez, Xavi Alonso, Iniesta, etc.) són ganes d’amargar-se la vida, o de practicar el masoquisme. El públic és bastant inclement amb ell, la qual cosa serà més o menys justa, però és un pèssim negoci per al rendiment de l’argentí. Una part de la grada xiula Banega com xiula Canales, la qual cosa fa que els dos xicots tinguen que superar la desaprovació del respectable com tenen que superar els rivals. Un mal negoci per a tots.
Coses positives? A més de les ja citades (l’equip progressa, encara que no adequadament sinó massa lentament), la mobilitat i el joc sense baló d’Alcàcer, l’efectivitat de Jonas, l’aportació del duo Guardado-Piatti, l’esforç de Pereira per fer-se càrrec de tota la banda dreta, i la solidesa –malgrat el penalty comés- de Mathieu. Ara, cal viatjar a Can Barça, esperar esdeveniments en l’àrea econòmica del club i continuar mantenint la fe en que en algun moment arribarà el canvi de tendència i els resultats milloraran. La temporada, no obstant, s’ha posat molt costera amunt pel que al resultat final respecta. Tot amb tot, des de Numeradadescoberta, com tota l’afició blanc i negra, romandrem atents als signes de millora que l’equip puga presentar.
El partit va ser dels de toma i daca, vibrant en molts moments, amb dos gols en poc més de sis minuts, i amb altres dos abans de finalitzar la primera part. Ahir, Alves no fou el miraculós arquer del dia del Màlaga. L’Espanyol va tirar dues vegades entre els tres pals i marcà dos gols, el segon d’un inapel.lable penalty cedit per Mathieu i executat magistralment per Sergio García.
Realment, el VCF va fer un partit més que decorós. Va dominar durant molts minuts de la segona part, va tancar l’Espanyol en dues o tres trinxeres davant la seua àrea, va atacar per les bandes i pel centre, però tot i la mobilitat d’Alcàcer i l’encert de Jonas, no va ser suficient per a vèncer un equip, el d’Aguirre, que resultà molt perillós a la contra per la velocitat i per la classe del seus puntes. El València tingué més baló (63-27), llançà més entre els tres pals (5-2), i forçà més córners (10-4); tanmateix, no fou suficient i ens vam d’haver de conformar amb un punt que, francament, no il.lusiona a l’afició ni tranquil·litza els jugadors. I menys encara quan dissabte pròxim l’Equip ha d’anar al dentista del Camp Nou, on sembla que podria debutar el xilé Vargas, amb qui tantes esperances n’hi ha dipositades.
On el posarà Pizzi? Ja ho veurem. Aquesta com altres preguntes que el soci es fa, hauran de trobar resposta aviat. Què fer amb Banega i amb Canales? L’argentí és massa intermitent i, paral.lelament perd una quantitat inacceptable de balons. Comparar les seues estadístiques amb les de migcampistes que marquen la diferència a d’altres clubs (Xavi Hernàndez, Xavi Alonso, Iniesta, etc.) són ganes d’amargar-se la vida, o de practicar el masoquisme. El públic és bastant inclement amb ell, la qual cosa serà més o menys justa, però és un pèssim negoci per al rendiment de l’argentí. Una part de la grada xiula Banega com xiula Canales, la qual cosa fa que els dos xicots tinguen que superar la desaprovació del respectable com tenen que superar els rivals. Un mal negoci per a tots.
Coses positives? A més de les ja citades (l’equip progressa, encara que no adequadament sinó massa lentament), la mobilitat i el joc sense baló d’Alcàcer, l’efectivitat de Jonas, l’aportació del duo Guardado-Piatti, l’esforç de Pereira per fer-se càrrec de tota la banda dreta, i la solidesa –malgrat el penalty comés- de Mathieu. Ara, cal viatjar a Can Barça, esperar esdeveniments en l’àrea econòmica del club i continuar mantenint la fe en que en algun moment arribarà el canvi de tendència i els resultats milloraran. La temporada, no obstant, s’ha posat molt costera amunt pel que al resultat final respecta. Tot amb tot, des de Numeradadescoberta, com tota l’afició blanc i negra, romandrem atents als signes de millora que l’equip puga presentar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada