Una victòria plàcida i merescuda a Mestalla.

Foto Levante-EMV

El València, per fi, ens va deixar estar una estona a Mestalla sense patir. La primera victòria còmoda de la temporada arribà, si és que té sentit destacar un moment en particular dins d'esta temporada en què els disgustos han estat freqüents, quan més la necessitava l'equip, l'afició i, particularment, Djukic. Potser sí que ens trobem davant d'un fet diferenciador: esta setmana els problemes no han vingut tant del terreny de joc com dels despatxos, amb un esperpent que quasi trobàvem a faltar els qui encara aconseguim prendre'ns amb bon humor estes coses. Només a estones, però. 

El València ha fet un bon partit front a Osasuna, però no es pot passar per alt, ni molt menys, que ha jugat contra 10 jugadors des del quart d'hora de joc. Patxi Puñal, el jugador amb més experiència dels vint-i-dos que coincidiren ahir a la gespa, va cometre un error de càlcul i va fer una entrada lletja a  Dani Parejo; ni tan sols els aficionats locals esperàvem la targeta roja, sobretot per com de matinera va estar. A partir d'ací, poc menys que un monòleg del València davant d'un equip limitat i perjudicat per l'expulsió. 

L'estil de joc del València va estar el mateix en els dos períodes: atac estàtic davant de deu homes tancats en la seua àrea. La diferència fou que en la primera part el trànsit de passades per intentar trobar forats en la defensa va estar prou lent, i en la segona, més àgil. També pot haver tingut a veure que els navarresos estaven cada cop més cansats i que acabaren per baixar els braços, però els nostres jugadors van estar més inspirats en la segona part. 

Esment particular mereix Jonas Gonçalves, va fer els tres gols del València, dos d'ells, a més, de molt bella factura. Els tres van estar molt semblants: centrada des de la banda dreta i remat des de dins de l'àrea del brasiler. Dues de les tres eixiren dels peus de Barragán, un xic, tothom sap, limitat, però que no deixa d'intentar esmenar els seus errors; anit va cometre uns quants, però no per això ho deixà d'intentar, i acabà arribant el premi, i per partida doble. L'altra assistència va procedir de Feghouli, de qui cal destacar un esforç molt més notable que altres dies per fer les coses bé. 

La defensa segueix en un bon estat de forma, encara que no tingueren reptes excessius; Dani Parejo continua sent el migcampista que mou a l'equip; Oriol Romeu va fer un partit més que digne (els qui encara recordàvem el partit que va fer en el Benito Villamarín fa uns mesos vam respirar alleujats); en general, per tant, el nivell ha estat correcte.  

Per últim, la convocatòria de protagonitzar una xiulada col·lectiva en el minut 12, segon 19, en homenatge a RTVV, no va aconseguir més que fer que es sentiren uns pocs. En això no han coincidit els xiulits. Ai, si just en eixe moment Barragán haguera fallat una centrada! S'hauria donat el nostre President per al·ludit? F.A.