![]() |
Foto Superdeporte |
Pizzi realitza un partit memorable pel qual sempre serà recordat, tot vestint la samarreta del Barça. En la temporada 1996-1997, en quarts de final de la Copa, l’Atleti de Madrid guanyava 0-3 al descans. L’equip català aconseguí remuntar en la segona part, i vèncer per 5-4. Pizzi marcà el gol de la victòria i, aleshores, el gran periodista radiofònic que és Joaquim Maria Puyal va llançar i reiterar eufòric la frase “Pizzi, sos macanudo”. Des d’aleshores, l’afició culé va batejar el jugador com Macanudo Pizzi.
Doncs bé, Pizzi, que acaba de fer campió del Trofeu d’Apertura al San Lorenzo de Almagro no ho tindrà fàcil a Mestalla. La situació del club, en qualsevol dels nivells en els que ens fixem, des del financer a l’esportiu és d’alerta màxima. A les portes de canviar de propietari, amb deutes i més deutes, sota la lupa de la Comissió Europea, sense líders reconeguts ni dins ni fora del camp, i en plena crisi de joc i de resultats, Macanudo Pizzi afronta el que segurament serà el repte més important de la seua carrera. Comptarà amb l’ajuda inestimable d’un home del carisma de Roberto Fabián Ayala -el Ratón Ayala-, un home al que l’afició valencianista enyora pel seu joc, per la seua potència, pel seu carisma i per la seua autoritat dins el camp. Un home que és un sant laic per a Numeradadescoberta, tot i com és de restringit el nostre santoral. Benvinguts siguen tots dos homes del futbol.
Amics, benvinguts a casa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada