 |
| Foto Levante-EMV |
El València va aconseguir els tres punts ahir a St Gallen,
la qual cosa és en aquests moments la millor notícia que podia rebre la
castigada afició valencianista. I no va ser fàcil endur-se els tres punts i
assegurar -excepte catàstrofe- el passe a la ronda següent de la competició.
Tant i més quant els gal·lesos del Swansea no van ser capaços de passar de
l'empat amb els russos de Krasnodar.
El partit es posà de cara al minut 30, mitjançant un gol de
Piatti que potser va tindre ahir el partit més feliç amb l'equip de Mestalla.
El VCF dominava, controlava el partit; o això semblava. Un córner poc abans del
descans va ser executat amb habilitat pels suïssos i defensat amb ingenuïtat
pels valencians: treta des del cantó a un atacant que es despenja al cantó de l'àrea
des d’on la posa al pal llarg; de cap, un suïs la posa dins l'àrea menuda i
allí un altre atacant va clavar-la dins la xarxa. Escolar. De llibre de primer
curs de Futbol.
Resulta que en futbol guanya qui fa més gols. És cosa
sabuda. Com ho és que els pals també hi juguen. Doncs fins a tres pilotes
estavellà anit el València a la fusta. Mala sort. Pitjor es va posar la cosa
quan un penalty clar a Jonas -que significà l'expulsió d'un dels centrals del
St Gallen- el brasiler va llançar-lo com si jugara en l'equip d'una residència
de la tercera edat. Fluix, i quasi a les mans del porter que sols va haver
d'estirar-se. Quedaven quaranta minuts i el VCF tenia un home més sobre el camp
que els suïssos.
Però, tal i com mister Murphy ens va ensenyar, tot allò que
és susceptible d'empitjorar, empitjora. El València dominava, tocava i tocava,
inclús amb certa comoditat, a l'espera de posar-se davant en el marcador. Doncs
no va ser així. Una pilota perduda sobre la línia del mig del camp va generar
un contra colp en solitari de Karanovic. Una galopada que la defensa del
València no va ser capaç de neutralitzar. Guaita no va eixir ni un metre per
fer-li la porteria menuda al davanter, i aquest l’afusellà sense pietat. El St
Gallen es posava per davant amb un home menys. Quedaven 25 minuts per
davant.
Continuà la mateixa tònica i, aquesta vegada sí, el València
perseverava, posant setge a la porteria del nostre amic Lopar. I arribà
l'empat: gran notícia, el segon de Piatti! I a cinc minuts del final, la
victòria de la bota de Canales. Anotació al marge: amb tiradors com Pabón o
Canales (i també Parejo, inclús Jonas més enllà del penalty fallat d'ahir),
signants de dos gols excel.lents que han significat les dues darreres
victòries, ¿no seria convenient tirar més a porta contrària, en compte de tanta
paret, tant de passe interior i tanta filigrana?
Una victòria merescuda. Treballada, des del fang metafòric
de Djukic. Qui ja haurà començat a pensar en "el seu" Valladolid que
visitarà Mestalla diumenge.
Eixa és la faena del míster servi. Veurem com fan la seua
els directius del Club. En matèria econòmica, diguem. Després del colp de mà
del Consell a la RTVV, després d'eixa argumentació populista i vergonyosa per
part del MHP Fabra, -la que justificava deixar-nos sense radiotelevisió de
titularitat pública per no començar a tancar col.legis i permetre que els
nostres xiquets es convertisquen en analfabets-, poca cosa pot esperar el
València quant a el deute amb Bankia. Si el PP ha deixat caure la RTVV perquè
ja no l'interessa, què farà amb el València CF? Serà impossible argumentar un
comportament distint al que han tingut amb la RTVV, per la qual cosa convé
recordar allò de les barbes del veí cremant-se. Cal pagar 81 milions, i això
són molts diners.
Ara que portem una setmana [relativament] tranquils
esportivament en sumar tres punts a Getafe i altres tres a Suïssa, arriba el
butoni dels diners. No guanyem per a disgustos.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada