10/03/2013

Un partit per a cosir la ferida del Swansea.

Foto Levante-EMV
Un partit per a cosir la ferida del Swansea. Això va ser el que el València va jugar a Rússia. Era un d'aquells partits que tothom espera que guanyes, que si ho fas ningú ho valora i si el perds te treuen la pell a tires. No era fàcil perquè, a més, Djukic havia de donar descans a alguns homes de la plantilla. I potser ahí vingué la primera sorpresa: Pablito Piatti va eixir en l'onze inicial com a davanter centre!!!

Mare de déu, Senyor, degué pensar el torrentí Paco Alcàcer. Si no juga ni Postiga, ni Jonas, ni Pabón i jo em quede a la banqueta, és que els torrons no me'ls menge a casa. 

Doncs no, faltava poc menys de mitja hora i el míster el va traure a jugar per substituir Piatti que, com a mínim va suar la samarreta bona cosa. I Paco Alcàcer va marcar un  gol, el seu gol: el de davanter espavilat, un d'aquells que semblen fàcils però n'hi ha que fer-los. Va lluitar per una pilota amb més fe que no el porter rus (un amic, tot siga dit) i va tindre premi.

El partit no va ser dels que fan història. Els russos li van cedir la pilota als de Djukic (65 per cent de possessió), que van jugar com el Barça: molt de tic i taca. Però, les llums dels davanters del Barça no són les dels homes d'atac del València. No és fàcil l’un contra un, ni les pilotes interiors, ni els desbordes per banda, ni els tirs exteriors... però així estan i així són les coses. Per eixes raons el València està ja a nou punts dels catalans (i de l'Atleti) i sols portem set partits de competició.

Així i tot, també n'hi ha bones notícies: la millora defensiva. Un gol en contra en els darrers quatre partits. Si, efectivament, l'equip s'ha de reconstruir des de la rereguarda, podem dir que estem en el bon camí. Veurem com roda la roda diumenge proper amb l'Atlhetic.


El Swansea també va vèncer anit, així que és el líder destacat del grup, amb sis punts; mentre que el VCF i el St Gallen estan empatats a tres. La ferida dels gal·lesos està suturada. Tendra, però suturada. Així que cal alçar el cap i mirar al davant.