 |
| Foto Levante-EMV |
Un bon partit, amb moments de brillantor, però sols un punt.
Un partit amb, si més no, dues dades històriques: el primer equip que no perd
en competició al Nou Sant Mamés, i també el que marca el primer penalty. No són
dades per a no oblidar, però sí que en formaran part de la lletra menuda de la
història de l'estadi. I hauria pogut ser encara millor, hauria pogut marcar la
primera derrota de l'Athletic a la nova casa seua. No va ser possible per un
error defensiu, en deixar tocar de cap a dos homes de l'equip basc a l'àrea
menuda dels homes de Djukic.
El València va aguantar els xicots de Valverde, sempre al
cent per cent d'esforç. Una altra cosa no tindran els xavals, però li'n posen
ganes. El València, no obstant, va comportar-se com un equip molt més sòlid que setmanes arrere. La defensa continua patint més del que voldrien els aficionats amb els balons penjats sobre
l'àrea -així vingué el gol- tot i que tant Ricardo Costa com Mathieu ho van
resoldre quasi tot encertadament. De fet, l'Athletic va llançar nou córners que
van ser ben defensats. De menys a més el lateral esquerre amb Guardado, i
francament molt bé Barragán, pel costat dret.
El València va tindre moments de gran qualitat futbolística, triangulant i eixint a l'atac amb tocs ràpids i precisos dels seus homes. Per
moments semblava que els de Bilbo no podrien aguantar les embranzides dels de
València, i de fet dues grans intervencions d'Iraizoz impediren que els ahir de
blanc marcaren un parell de gols de gran factura.
El centre del camp funcionà a ràfegues, atesa la discontinuïtat
de Banega i Feghoulí, ja que sols Javi Fuego mantingué la bandera alta durant
tot el partit. El cas de l'argentí és irritant. No cap el menor dubte que és un
gran jugador -marcà un penalty que està a l'abast de pocs-, i que quan ell
carbura l'equip és un i quan no ho fa és un altre. I és que té dos grans
defectes, de vegades més evidents i d'altres menys: abusa de la conducció i perd
massa balons i sembla patir problemes de concentració. Quan ell juga a un toc és un primer violí que fa sustancialment millor l'orquestra. Quan s'apaga, quan
desconnecta, els segons violins prou faena tenen en mantindre l'equip amb el
motor encés. Ahir, a Bilbo va tindre una nit, diguem-ne, espesseta.
Feghoulí és un altre que tal balla. Intermitent, tot i que
ahir va estar més voluntariós que en altres partits, va ser una peça important
de l'encontre en la mesura que una internada seua a l'àrea basca fou frenada en
falta per un defensa, i el penal corresponent significà que el VCF s'avançara
al marcador. Tot amb tot, la cosa no pintava gens bé per a d'ell i per a
l'equip ja que en el primer quart d'hora ja havia fet dues faltes greus, una
amb targeta groga per trencar-li la cara a un defensa en saltar a per una
pilota amb el braç per davant.
Pabón li'n posa ganes i alguns tocs de qualitat, però encara
està en rodatge. Jonas continua sent un valor segur, lent com una locomotora de
vapor, però amb tanta qualitat que els defenses i el porter de l’Athletic
tremolaven només de veure'l per la rodalia de l'àrea. Alcàcer va complir, encara que
jugà més sense baló que amb ell, però el xicot li'n posa ganes i empenta a la
pugna amb els homes de la rereguarda basca. Els canvis van afegir poca pólvora
als valencians: ni Postiga ni Víctor Ruiz aportaren molt, però menys encara
Canales. Què li passa a eixe xic?
El VCF que habitualment fa més de 600 passes ahir no va
arribar ni a 500. I això amb una possessió del 45 per cent, i amb cinc tirs a
porta. En conclusió, que es juga amb més velocitat i vam veure un bon partit dels homes de Juca, molt bo en algunes de
les fases. Una pena que els tres punts no volaren anit amb l'equip rumb al
cap-i-casal.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada