Obriu pas al jovent, deixeu pas a la cantera

Foto Levante-EMV

Ahir al minut 33 del partit, el València guanyava 4-0. Feia molt de temps que la parròquia valencianista no vivia una nit tan dolça i tranquil·la a Mestalla. Un gol més en la segona part, i un altre en contra per un error defensiu, total 5 a 1 per als homes de Djukic. A més, els números van ser molt favorables: 31 remats per 8 dels contraris, 13 a porta contra 3, i 2 parades de Guaita per 8 del meta suïs.

Els suïssos feien por abans de començar el partit, no tant perquè algú pensara que el StGallen era una mena de Bayern helvètic, sinó per la desconfiança envers els nostres. I és que, diguem-ho clar: el Benifurtem, en una bona nit, pot endur-se la victòria de Mestalla segons i com estiguen els blanquinegres eixe dia. La de cal i la de sorra. Avui sembla que hem millorat i que hem guanyat solidesa defensiva, i demà en equipet de mitja taula te fa un descosit dels que deixen senyal.

Ahir no. Ahir no va passar això. És cert que l'equip suïs és millor atacant que defensant-se. És veritat que el porter va fer parades de mèrit i intervencions lamentables. Però, no caurem en l'error d'afirmar que el VCF va fer-li una maneta perquè era un equipet de tres i no res. No. El València va fer-li cinc gols, quatre en trenta tres minuts, perquè va jugar com a un equip compromés i descarat alhora.

I això, paga la pena dir-ho alt i clar, està en relació directa amb l’alineació que el tècnic serbi va posar sobre la gespa. Joventut. Jugadors amb ganes de triomfar, de lluitar per un lloc important a la plantilla, van deixar en la graderia la sensació de que n'hi ha més de tres i més de quatre "titulars indiscutibles" que s'ho hauran de fer mirar si no volen que els xicots de la cantera els furten la cartera. De fet, algú podria prendre’s un descans com a titular.

A la porteria Guaita va acomplir. Poc exigit en general, va fer una parada impressionant a un tir a boca de canó, i no pogué fer res en el gol del St Gallen. Van complir els centrals, Ricardo Costa un home imprescindible, que a més en té gol; i Víctor Ruiz, discret però efectiu, tot i un par d'errors per manca de contundència en enviar la pilota a l'Avinguda d'Aragó. Joao Pereira és un lateral de garanties, que suma seguretat defensiva, joc d'atac i caràcter a l'equip. I per l'esquerra? Doncs el segon dels joves, que cal unir a Guaita: Joan Bernat. Que ofereix Guardado que millore a Bernat? Res. Ans al contrari. Bernat defensa bé i ataca millor. Obri el camp. Arriba a la ratlla de gol i centra o s'interna amb perill. Es atrevit i augmenta les revolucions de l'equip.

Al mig del camp, Romeu no està l'altura de Javi Fuego, però Parejo va tocar moltíssimes pilotes -tocar, un toc, toc- i sempre bé. No és Banega, però excepte eixos dies en els que l'argenti se'n ix, la regularitat i la velocitat en la distribució del madrileny són d'agrair. Dos noms més a tindre en compte: Canales i Fede. Molta classe el càntabre, un home de distribució, bon llançador per als córners (com Parejo, cadascun d'un costat), i bon llançador de faltes (anit un gol, el cinqué). I Fede és un altre dels que pots esperar coses, diagonals, assistències, internades, un contra un, una bona parella per la dreta per a Joao Pereira. I davant, Paquito Alcàcer: un home que és un nou clar i contundent. Un home amb gol. A parer nostre un xicot en el qual confiar. Molt per davant del tal Pabón (ara per ara un error de fitxatge; ojalà tingam que rectificar, i prompte), i inclús per davant de Postiga. Falta saber què farem amb Michel; un xic al que convindria donar-li minuts. De ganes està sobrat.

Conclusió: cal obrir pas al jovent. Guanyarem molt si ho fem. D'entrada dues coses: que els "titulars indiscutibles" interioritzen que no n'hi ha cap que tinga galons com per a ser "vaca sagrada" i que -per tant- han de córrer i apretar com si foren novells; i, en segon lloc, que els xicots de la cantera vagen creixent partit rere partit i, en paral.lel, puguen assumir la responsabilitat que els hi pertoque des de passat demà.

Ara, diumenge vinent, cal revalidar al Madrigal allò que ahir vam veure a Mestalla. Una flor no fa primavera, però ahir el respectable va abandonar les grades del vell Mestalla convençuts que cal donar oportunitats al jovent valencianista.