El malalt encara està greu. Convé no enganyar-se. Però, està en franca recuperació.

Foto Levante-EMV

El malalt, l'Equip, que fa una setmana estava en la Unitat de Vigilància Intensiva i que va experimentar una important milloria diumenge a la nit, va patir ahir una infecció, una virosis. Un virus, el bocamoll incontinentus, va afectar el pacient. El personal sanitari va haver d'aplicar-li bona cosa d'antibiòtics, i mesures contundents d’aïllament. Avui, després d'haver superat la nova fase, els metges informen que dissabte de vesprada el malalt serà sotmés a una nova prova. Si la supera, com els galens esperen, el pacient podria abandonar la UVI, passar a planta i continuar amb la seua recuperació.  

No era un partit fàcil el de Granada. Lucas Alcaraz sempre sap treure el millor de la plantilla de la que disposa i la situació del seu equip no és precisament la millor. Té homes de qualitat; ningú s'amaga a l'hora de la faena i li posen l'esforç que el míster exigeix... si més no mentre els hi dura la benzina. Estan tenint, això també s'ha de dir, una dificultat gran per a materialitzar les ocasions de que disposen en cada partit. Amb tres gols a favor en sis partits és l'equip amb menor encert de tota la Primera Divisió. També és de veres que sols han encaixat cinc gols, els mateixos que els de la part de dalt de la classificació, i la meitat que porta a hores d'ara el VCF. 

Tots dos equips van eixir al camp anit a Granada a veure què podien fer i, sobre tot, a no perdre. El València amb més precaucions de les esperades, i amb dos punts menys de fúria que diumenge passat. La primera part va ser de les que no fan afició, d'aquelles que sols aguanten davant el televisor els qui li posen al futbol el plus afectiu i sentimental que implica la identificació amb un escut i una samarreta. En la segona part, el València va eixir amb més ganes, també els andalusos, però els xicots de Djukic van anar creixent durant els segons 45 minuts, mentre que els d'Alcaraz van fer el contrari. 

Els canvis del València van ser més efectius que no els del Granada. Bernat, Feghouli i, sobre tot, Canales van marcar la diferència de qualitat entre les dues plantilles. 

Les estadístiques del partit reflecteixen una gran igualtat. Des de la possessió de baló (50/50), als remats entre els pals (4 andalusos i 3 valencians), els córners (5/5) i les parades dels porter s(4/4). Tots dos van tocar molt la pilota, molt de passe, molta pèrdua de baló i la mateixa efectivitat en la recuperació. Però... però al final donava la impressió que el Granada signava l'empat i el València volia intentar la victòria. I eixa petita diferència va ser la clau del partit i l'explicació del per què els tres punts van vindre-se'n ahir a la matinada cap a València. Marcar al minut 93, després de recuperar una pilota al mig camp, que Canales la puja fins a la ratlla de córner i li la posa a Jonas, ancorat al lloc del 9, n’és la demostració

El malalt encara està greu. Convé no enganyar-se. Però, està en franca recuperació. Els tres punts de dissabte proper front al Rayo que ahir va caure 4-1 a Sevilla són imprescindibles. I després dos partits amb els bascos: primer l’Athletic al nou Sant Mamés, i després els de Donòstia a Mestalla. I als bascos de la Real, que la temporada passada ens van fer un 1-5, -i a més ens van deixar al marge de la Champions- l'afició li'n tenen ganes. 

Convé acabar, doncs, amb la infecció. El bocamoll incontinentus ha d'estar controlat, neutralitzat, i amb tranquil·litat i bons aliments (punts a la casella), el mal començament de la Lliga 2013-2014 podrà començar a esmenar-se. El VCF estarà així en condicions de començar a pensar en ocupar el lloc que li pertoca en la part de dalt de la taula.