 |
| Foto Plazadeportiva |
No és fàcil fer la crònica de la primera decepció, tot i que
l'anàlisi del que ha estat el partit és senzilla. Tant que Djukic la fa en poc
més de minut i mig com es pot comprovar a l'extracte
de la roda de premsa posterior al partit.
Malgrat això, la crònica és complicada pel mal regust de boca que ens ha deixat l'encontre. La generació d'expectatives és lògica en la
pretemporada, sempre. L'equip va donar bones sensacions en el tram final
d'aquesta, i l'afició esperava molt, molt més del primer desplaçament de
l'equip fora de Mestalla, concretament per a prendre-li les mesures a un club com
l'Espanyol, que no hauria de ser un enemic d'entitat per als valencians. Un
equip, el dirigit per Aguirre, que ha posat a l'onze inicial cinc homes
procedents de la Segona Divisió; un onze que li va donar a un aspirant a jugar Champions
un repàs de gran categoria.
Clar que Djukic ja va dir ben clarament: "No hem
sigut un equip. Tots han volgut conduir la pilota. No hem tingut
profunditat". No es va amagar l'entrenador que va parlar de futbol, sense
eufemismes, i que va afirmar com a conclusió una idea que tots els aficionats teníem
en la ment en acabar l'encontre: "Hem fet el ridícul". El ridícul i el ridicle,
afegiríem nosaltres.
El València va doblar la possessió de l'Espanyol, 66-34. Va
marcar un gol, el primer del partit, al minut 9. I ve acabar perdent per 3 a 1. Com es
pot entendre: doncs mirant les estadístiques. Els catalans van fer tres cents
cinquanta passes i els valencians més de sis-cents. Els catalans van tirar tres
vegades entre els tres pals i van fer tres gols. Van fer cinc arribades a
l'àrea d'Alves, mentre que els homes de Juca no van fer-ne ni una a soles en
els més de noranta minuts de joc.
Massa vedette al vestuari, sembla. Massa
jugador mirant-se el melic i sols preocupat pel "que hay de lo mío".
Si hom mira la alineació, nom per nom, la del VCF és clarament superior a la de l'equip que va vèncer a Barcelona ahir. I això en una partida a la que,
a més, s'incorporaven dos pesos pesats absents al partit contra el Màlaga,
Jonas i Mathieu. I què va passar a Cornellà? Doncs ja ho va dir el míster: que
vam fer el ridícul.
Una setmana falta per a que ens visite el dentista de
Caparrós. A veure què passa a Mestalla en tan assenyalada data de la
temporada. Molt haurà de modificar-se de l'actuació dels nostres; molts
conceptes hauran de millorar-se, molta més disciplina defensiva, molt més ardor de combat
hauran de posar-ne sobre l'herba de Mestalla si no volem: una, que els xicots
del Tata Martino ens òbriguen una crisi al vestidor; dues, despenjar-nos en la
classificació en només tres jornades. Djukic té molta faena per davant. També
crèdit, però avui una miqueta menys que ahir.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada