La sort també és necessària

Una miqueta de sort li va fer falta al València ahir per a quedar-se amb els tres punts que es disputaven a Mestalla. Una relliscada de Mathieu a dos minuts del final va ser la fatalitat que va privar els homes de Valverde de dos punts que ens haurien posat, momentàniament si més no, en la quarta plaça de la taula classificatòria, per davant del Màlaga que avui ha de rebre l'Atleti de Madrid.

Mala sort, sí. Dos errors que van costar dos gols, també. Dos errors que hauran de treballar-se a Paterna. El primer gol d'Iborra i el segon de Bakero es van produir... de dues tretes de banda del Llevant!!!

Va jugar bé el València, amb intensitat, tot i que amb una defensa de circumstàncies que sols va fallar en les dues tretes de banda. Excel.lent Albelda per davant dels centrals, sempre segur i ferm; i matrícula d'honor per a Parejo, que va fer un dels millors partits, si no el millor, a Mestalla. 

Molt incisiva la banda dreta, amb Pereira i Feghouli, més productiva que la dreta amb Guardado i Jonas, tot i que aquest va marcar un gol que ahir sí va celebrar.  El segon del València, sobre el xiulit de l’àrbitre per al descans, va estar una magnífica jugada de combinació entre Pereira, Feghouli i Parejo que va cedir un baló a Soldado, qui va rematar, segons li venia, amb classe, distinció i potència. Munúa encara està preguntant-se si era un obús o una pilota allò que va entrar a la seua porteria. 

El Llevant sempre va estar viu, però els valencianistes semblaven tindre la situació controlada. Aleshores va ocòrrer l'error i la desgràcia. Un error de marcatge a una treta de banda sobre Bakero, aquest controlà amb fortuna, Mathieu relliscà i el basc va definir amb l'esquerra, amb força i fent inútil l'estirada de Vicent Guaita. Una pena.

Una falta posterior, ben executada per Parejo, va trobar els braços de Munúa, però el rebuig que va enganxar Feghouli va anar per sobre la porta granota. Abans, un gol injustament anul.lat al València i un tir duríssim de Soldado al travesser haurien pogut significar, tot amb tot, la victòria del VCF. No va poder ser. I és que no sols cal jugar millor que l'altre per a vèncer. De tant en tant, la sort també és necessària. Encara que siga en una dosi mínima. La que ahir li va faltar al València.