Di Stéfano i el partit de Saragossa

Tenim per certa aquella petició que Di Stéfano li va fer a un porter de l'equip que entrenava: "-Mire, no li demane que pare les que vagen dins; tinc prou en que no es clave dins les que vagen fora". Doncs ahir ens va vindre Don Alfredo a la memòria en veure la quantitat de regals de pilota que el València és capaç de fer a prop de l'àrea pròpia. Valverde hauria de reunir els defensors i els migcampistes dilluns a Paterna i demanar-los encaridament que si no tallen les pilotes controlades pels contraris no passa res, amb que no li regalen les controlades per ells ja serà suficient. 

Quants de sofocos ens estalviaríem si férem això. De dues pèrdues de baló, una de Joao Pereira (un home que no sol fallar-ne, però tot s'apega) i una altra de Víctor Ruiz (un reincident consumat) vingueren els dos gols en contra. El primer de penalty del propi Ruiz. 

I després d'això a remar contra corrent. El València va aconseguir igualar l'encontre, amb dos gols de Jonas, que no els celebrà. Calent d'orella encara -imaginem- per la xiulada de fa uns dies a Mestalla. Massa vedetisme. Massa mal rotllo i molt poc de trellat. Jonas és un jugador intermitent, massa i tot.  Hi ha dies que ni està ni se l'espera. Desaparegut sense combatre, vam escriure en un post anterior. Altres dies, apareix poc però és efectiu: ahir, a La Romareda, va fer els dos gols, amb oportunisme sí, però calia estar ahí i embocar la pilota. La segona, particularment, no era fàcil. No en té massa de medalles Jonas per a posar-se de morros amb l'afició. Per tant, cavaller, a treballar i menys carasses i gestos lletjos a la parròquia. 

Ahir no va poder ser allò de remuntar en el darrer minut. Tot i jugar amb un home més el darrer quart d'hora per expulsió del porter contrari. Valdez no va tindre l'oportunitat de demostrar la seua efectivitat en eixos moments de màxima tensió. El València va apretar de valent els darrers minuts, malgrat que va estar a punt de pedre en l'últim segon. Una falta sobre Alves (que l’àrbitre haguera pogut no xiular) va anul.lar el gol dels aragonesos. 

I és que aquest és un equip bla, amb poca tensió defensiva, ingenu de vegades, que peca de sobrat en unes altres, que dóna massa facilitats al contrari. Li costa molt generar ocasions de gol i és molt senzill crear-li-les a ell. Víctor Ruiz no és un central de garantia. Rami està lesionat i Costa es va retirar ahir, també lesionat. Dissabte arribarà el Llevant a Mestalla, amb Martins com a atacant ràpid i matador. No parlem ja dels davanters del Paris SG, als que haurem de visitar aviat. Amb eixes febleses defensives (el VCF porta 36 gols a favor i 37 en contra, la qual cosa ja és bastant explícita del que diguem), arribar a la quarta plaça del Campionat per a veure de jugar Champions la temporada pròxima sembla missió impossible. 

Una sobre dosi de Cola Cao abans de cada partit? Treballar l'assumpte amb intensitat a Paterna? Alguna cosa haurà de fer el senyor Valverde. Veure un València tan poca cosa defensivament parlant provoca malenconia, i ja està la situació política i social del país suficientment dura com per a eixir de Mestalla malenconiosos. Així doncs, una miqueta de per favor, cavallers.