Una humiliació històrica

Cada partit és un món, i de vegades el món sembla un lloc hostil... Just com alguns partits de futbol. Si dimarts passat vam veure un encontre dominat quasi tot ell pel València, el que va passar anit va ser completament distint, un patiment continu en què els valencianistes (jugadors inclosos, espere) vam experimentar una vergonya que feia anys que no sentíem. Des de Koeman. 
La immensa majoria dels jugadors eren els mateixos que el dimarts, i el canvi més rellevant (el fet que es jugués en Mestalla i no en el Bernabéu) estava a favor del València. Però el repàs que li pegà el Reial Madrid al nostre equip anit va ser d'eixos que fan època. No debades és la primera vegada en la història que el València arriba al descans amb 0-5 al marcador. 
El joc dels de Mou va ser substancialment el mateix (fortalesa defensiva i contracolp) però es va veure millorat per dos grans motius, pense. En primer lloc, pel nostre pèsim treball: en defensa, amb uns centrals que, si bé no podien competir en velocitat amb els Özil, Di María ni Cristiano, no van mostrar l'anticipació ni la contundència que sí demostraren partits enrere; i en el mig del camp, sense cap idea, amb pèrdues inexplicables i amb un Gago que semblava per moments un infiltrat de Florentino. En segon lloc, perquè el Madrid va anar a per totes -cosa que no va fer dimarts passat-, pressionant i furtant balons en el camp del València, i va ser capaç d'organitzar molt millor les jugades d'atac: elegint sempre bé les passades, canviant de banda amb molta precisió, trobant les esquenes dels centrals i els laterals... 
Eixos dos factors, si t'enfrontes a la que al meu parer és la millor plantilla del món (òbviament, en pugna amb el Barça) fan que tot acabe com ha d'acabar: en humiliació. Ara bé, també cal reconèixer que hi hagué un gol particularment bonic de Cristiano, després d'una deixada d'Özil. Si no haguera estat el Reial Madrid, molts ens hauríem alçat a aplaudir. 
Només puc aconsellar no mirar premsa, ràdio ni televisió de estos dies: si ja feia agonia escoltar dir que el Reial Madrid, el dimarts, havia recuperat la seua magnífica pegada, ara ja pot ser més que excessiu -més que la humiliació en si-, convertint este món, de vegades hostil per als aficionats al futbol, en quelcom insuportable.  
Dimecres proper tornarem a veure'ns les cares a Mestalla. Només una cosa podem demanar-los als jugadors del València: vergonya cavallers, vergonya!!! F.A.