Feta la teràpia de grup, centrem-nos en la Lliga

De la mateixa manera que de vegades hem acceptat allò de polp com animal de companyia, avui proposem acceptar que el 0-5 de diumenge passat va ser un accident. Jugadors i afició necessitàvem una sessió de teràpia que ens permetera convèncer-nos que el repàs del Madrid havia estat una d'eixes coses que passen en el futbol. No, no som tan roïns. I ahir ho van demostrar. 

No importa que el balanç final de la fartera de Madrid que hem tingut en una setmana siga de 8 a 1 a favor dels homes de [cada vegada menys] el senyor Mourinho. El partit d'anada al Bernabeu va ser digne, i si vam pedre per 2-0 va ser pels errors arbitrals. I el partit de tornada, anit a Mestalla, va ser un partit digne. Els jugadors van mostrar un nivell elevat de compromís, i tot i que no vam ser capaços de guanyar malgrat haver-se quedat l'equip de Pérez amb nou [per les expulsions de Coentrao i del teatrer de Di Maria], malgrat posar a Rami de davanter centre, no vam aconseguir pasar de l'empat a u. 

Valverde va canviar el plantejament tàctic, i a resultes d'això és difícil entendre què volia fer diumenge. Ahir la defensa va ser més natural, dos centrals fets i drets i dos laterals titulats, amb Víctor Ruiz per davant dels centrals. Joao Pereira és peça clau en aquest equip, i la seua aportació valuosa: imprescindible en defensa i interessant en atac. També va acomplir Cisshoko, i Guardado va fer mal als madridistes amb les seues entrades pel carril del 10. Batallador com sempre Valdez, i raonablement bé Banega i Tino Costa. Dóna seguretat Guaita en la porteria, i ni Viera ni Piatti van aportar el que d'ells s'espera. De Jonas poca cosa bona a dir, francament. Una excel.lent notícia per finalitzar el balanç: tornà Sergio Canales. Benvingut siga qui a sa casa torna. 

Podrien passar-se unes quantes hores a Paterna assajant els contracolps resultants de les errades de còrners a favor? I els propis llançaments de còrner? Seria molt d'agrair. Cada còrner a favor és viscut per la grada amb una barreja d'il.lusió i pànic. D'il-lusió per si algú és capaç de connectar una bona cabotada, i de pànic per si la treta des del cantó es queda curta o massa llarga i ens tres passes un contrari es posa davant de Guaita (o d'Alves) i ens l'afussella. 

Vam fer la sessió de teràpia col.lectiva, doncs. El resultat, bastant bé. No som tan roïns com li van ensenyar el món la nit de diumenge. Ara, per-l'amor-de-Déu, centrem-nos en la Lliga. Emportem-nos els tres punts de Riazor i conjurem-nos per traure alguna cosa positiva davant el Barça.

Això ens acostaria a la quarta plaça (l'única que sembla disputable a hores d'ara), i procurem agafar eixos milions d'euros imprescindibles per a la supervivència financera del Club.