Madridistes a Mestalla: un poc més d'educació, per favor

El partit de dimecres passat pogué servir als jugadors del València per llepar-se les ferides de la dolorosíssima derrota de diumenge anterior. No es pot dir que un balanç d'ocasió i mitja en tota la segona part, jugant contra deu (contra nou els últims minuts) siga com per posar-se a pegar bots, encara que davant estiguera un Reial Madrid tancat en la seua àrea, com es tancà l'Inter en el Camp Nou quan Mourinho guanyà la partida a Guardiola -vull dir que altra cosa no, però això de defensar a tota costa, als equips de Mourinho, se'ls dóna de meravella-, però la imatge que va donar l'equip no va estar malament. Ara bé, a mi em va servir per fixar-me en altra cosa.

Del que vull parlar és dels aficionats del Reial Madrid. Entenc que hi ha molta gent pertot arreu que admira eixe equip, així com els hi ha que admiren al València (la proporció serà de deu mil a u, però així és), i en un partit com el de l'altre dia, en què molts valencianistes van preferir quedar-se a casa pel fred i per por a una altra humiliació, aficionats -valencians- del Reial Madrid ocuparen els seus seients a Mestalla. El problema és que, des del meu punt de vista, l'actitud d'una bona part d'estos aficionats no fou adequada. 

Una cosa és anar vestit amb els colors del teu equip i alegrar-te de quan fan gol, i altra distinta és tocar la moral del respectable onejant banderetes, i celebrar els gols com si estigueres en el saló de ta casa o, fins i tot, besant-te l'escut com dient: "Mireu, desgraciats, que ara sí puc mostrar el meu orgull!". Perquè de la mateixa manera com el Reial Madrid té moltíssims seguidors, no escassegen les persones que el detestem. I després d'una derrota com la de diumenge passat, eixes coses senten malament. 

I no ho dic per mi. A mi em destorba molt, però no faig res més que maleir, para mis adentros, a alguns desconsiderats (o en un alardó de vehemència, unir-me a alguna consigna poc respectuosa amb les mares dels madridistes). Ho dic perquè hi ha gent que és prou més impetuosa que jo i es pren eixes coses com ofenses personals. Per això els agents de la policia nacional que hi havia a cada vomitori (molts més que de costum) estaven més nerviosos que Rajoy quan li pregunten per Luis Bárcenas. Per això, només en la meua zona, vaig poder veure dos enfrontaments col·lectius motivats per estes actituds. Les reaccions són injustificables, però no per això puc deixar de criticar eixe comportament. 

Però no ens pensem que això sols és aplicable als aficionats del Reial Madrid: també ens és aplicable a nosaltres. Crec que si anem a veure un partit fora de casa i no estem en la zona reservada per a l'afició visitant, el mínim és tenir un poc d'educació, i consideració per l'afició local; al cap i a la fi, és tenir consideració, simplement, per la pròpia integritat física. Perquè tampoc es pot dir que el València siga l'equip que més simpàtic cau de la Lliga... F.A.