El València visitava al cuer de la Lliga, l'equip amb més gols en contra del campionat, acosat pels deutes, en un clima social més que irrespirable, li havia fet un gol en el segon 30, l'havia acorralat durant la primera mitja hora, la pràctica totalitat de la defensa galega tenia amb targeta groga en els primers quinze minuts, haviem tingut tres oportunitats de gol malbaratades i... mira per on, ens vam anar al descans perdent el partit 2-1. Qui ho entén?
Doncs ho entendrà qui haja vist que Piatti és tan hiperactiu com innocent, que Jonas ha fet un gol i poca cosa més, que Víctor Ruiz ha sumat poc, i que Valdez aporta més eixint com a revulsiu que com a titular. Si li afegim que Alves ha tingut encerts però que ha fallat en els dos gols de Riki, i que Aranzubia ha tingut una bona actuació global, tenim el quadre complet.
Si en la primera part Banega va ser el més destacat, amb diferència, la segona ha canviat el rumb del partit des de l'eixida de Bernat al camp. Manuel Pablo, l'etern lateral dret del Depor tindrà malsons a despesa seua durant el que resta de temporada.
El Depor ha jugat quasi la totalitat del segon temps amb un home menys per l'expulsió merescuda de Silvio, i als deu minuts d'aquesta els nostres han aconseguit empatar. A partir d'eixe moment, el València ha dominat el partit, amb alguna incursió perillosa dels gallecs, propiciades per absurdes pèrdues de baló dels migcampistes nostres; com ara una del Tino Costa que quasi ens costa un renyó de la cara.
Piatti ha malbaratat un atac del VCF que avançava amb quatre homes contra un defensa, provocant arrítmies i còlera difícilment continguda entre la parròquia valencianista. Ja en el descompte, al minut 92, Ricardo Costa ha rematat de cap, amb potència, un centre de Guardado. Tres punts a la butxaca, i cap a casa.
Valverde té massa coses a resoldre, i no sols que qualsevol ens fa ocasió de gol després d'un còrner a favor nostre. Eliminats a la Copa, cal posar tota la carn a la graella de la Lliga, mentre arriba el Paris Saint Germaine. Entrar en Champions va ser difícil, perque les tres primeres places estan molt definides (tret que l'Atleti li entre una pàjara, ara que no estarà Falcao durant un parell de setmanes; però, no és probable)
Era urgent que algú eliminara a Algèria, per tal que tornara Feghouli, i ja és cosa feta. Gràcies a Alà. És important que Albelda aguante l'equip des de la seua demarcació, que Soldado s'incopore amb la major rapidesa possible i que Canales guanye minuts. Cal resoldre l'assumpte de la porteria d'una vegada i la cosa sembla que ha de ser en favor de Vicent Guaita. I és necessari que Juan Bernat tinga la confiança del mister, perquè ja ha demostrat que és un jugador que té allò que en diuen desborde, i no és que el VCF en tinga massa.
És important incrementar el pes valencià en l'equip titular. Cal posar jugadors que senten l'escut del club més enllà de com el logo de l'empresa per a la que treballen. I això no és possible si no s'eleva el nombre dels que són de la terra i des de xiquets somniaven jugar a Mestalla o, en el seu defecte, amb jugadors que s'han fet a Paterna.
Diumenge vinent ens veurem les cares amb el Barça, i cal que jugadors amb orgull i amb compromís procuren fer-li front a eixa màquina de jugar al futbol que han aconseguit posar en funcionament des de fa estona els catalans. Ells fan música de cambra, tota de corda, violins fonamentalment; nosaltres haurem de posar el millor de la nostra orquestra, amb corda, sí, però també amb bona cosa de vent i de percussió.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada