Victòria necessària a Osasuna: prenem una miqueta d'aire

Ahir vam poder veure una victòria balsàmica del València al Reyno de Navarra. El partit ha estat més aviat avorrit, i hem estat lluny de jugar realment bé al futbol, però pense que ha sigut merescuda: potser hauria estat més just un empat, però si algun dels dos equips ha fet més mèrits (o menys demèrits) eixe ha estat el València. Sota la capitania de David Albelda, al València se li ha vist un poc més segur, i el mal partit d’Osasuna i una jugada amb un poc de sort han estat suficients perquè Ernesto Valverde haja pogut iniciar esta etapa amb bon peu.

La majoria de coses segueixen igual que sempre. Tino Costa ha fet un partit fluixet si exceptuem detalls com la passada en profunditat a Piatti en la jugada del gol (és una excepció rellevant, certament); Piatti continua tinguent molt poc protagonisme, amb idèntica salvetat; Banega ha estat, una vegada més, intermitent; Soldado ha lluitat cada baló, ha creat perill quan ha rebut prop de l’àrea i ha marcat; quasi totes les pilotes disputades eren guanyades pels jugadors contraris, que tenien més ganes i menys por a l’hora de clavar el peu; Albelda ha tornat a demostrar que és el jugador més intel·ligent del València (col·locació perfecta, ajudes a qui ho necessita, contracolps tallats) tot i les seues ben sabudes limitacions. Etcètera.

Com a novetats es pot dir que Feghouli ha centrat un parell de bones pilotes, que Barragán, sense haver fet un partit extraordinari, ha donat una millor imatge que els últims encontres, que Guardado no ha patit massa en defensa (encara que continua sense prodigar-se en atac), i que Osasuna quasi no ha creat ocasions de perill (un remat de cap que ha tret de baix dels pals el mateix Guardado, i poc més), tot i que el València tampoc ha fet res de l'altre món.

No hi ha massa coses més a comentar, tret de l’aparició momentània d’un Gago que no sé si pensarà dir alguna cosa sobre si vol anar-se’n o no, però que em sembla que pateix un petit problema: es sobrevalora a si mateix més que com el sobrevalorem nosaltres!

En qualsevol cas, un partit que no permet fer-se una idea de si el nostre equip ha canviat a millor o no, sobretot per la feblesa d’un rival que està en en la zona baixa de la classificació i hui no ha tingut un partit inspirat. No podem imputar els suposats canvis a millor a l'aportació de Valverde (més aviat jo els atribuiria a la vergonya que, espere, senten els jugadors quan fan el que van fer dissabte passat), però es tracta d’una victòria important. No només perquè trenca la ratxa de partits sense guanyar fora de casa, sinó especialment perquè dóna confiança tant als jugadors com al nou entrenador per seguir treballant i fer d’este València un equip millor del que venia demostrant últimament. Dimarts, volum dos: esperem veure alguna millora més. F.A.