Està contenta l'afició? No! De cap manera. I això perquè sabem que l'equip no és fiable i que sobre un terreny de joc i davant qualsevol adversari podem pedre sense decoro. El Lille apretà en la segona part, perquè volia guanyar, sí; però, també perquè el València afluixà -com sempre, és una epidèmia, una mena de virus que ha infectat la plantilla- després de fer el golet de penalty per Jonas.
Alegria, doncs, no. O si voleu, la justeteta. Però i il.lusió? Ah, mare! quasi res porta el diari: il.lusió, dius? D'il.lusió gens ni miqueta.
Quin València veurem demà al Reino de Navarra, davant Osasuna? Valverde els haurà posat en posició de firmes? ¿Seurem davant el televisor, amb l'entrepà, les braves i la cervessa a passar una bona estona, o haurem de maleir els dimonis de l'infern i patir tanta vergonya com dissabte passat amb els donostiarres?
No, no és gens fàcil tindre il.lusió a data d'avui. Veurem si Valverde sap les tecles que ha de prèmer pèr obtindre, com a mínim, esforç, treball, compromís, conjunció, solidaritat i ganes de guanyar encara que siga a mossos. Ja veurem si Valverde posa el pelotó en ordre de combat o no. Ho veurem. Ojalà ens anem a dormir amb l'alegria del joc i de la victòria.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada