Què passa, Mauricio; que vas a fer davant el ridícul reiterat?

Sí, eixa és la pregunta que hauria de respondre el mister del VCF, després de viure un espantós espectacle de les dimensions que acabem de patir davant la televisió. El Màlaga, un equip fet de retalls (entre d'ells rebuigs del propi València), amb problemes financers, amb nòmines impagades, ens ha passat per damunt, ens ha humiliat. Però no és això el pitjor, no és allò més lamentable. El que resulta insuportablement insufrible es veure com un equip com el València, que es va batre amb orgull davant els alemanys del Bayern fa quatre dies, ha sigut avui una titella als peus del Màlaga. Un remat entre els tres pals al minut 85, i quatre gols en contra. Apenes dos còrners a favor contra una dotzena, unes facilitats defensives que no obstant han elevat el nombre de targetes grogues a marca del llibre Guiness en els darrers partits, i per a acabar-la de rematar, Rami expulsat, com al partit anterior Barragan. Què passa, Mauricio? Amb comptades excepcions (Atleti, Bate, Bayern dimarts passat) aquesta temporada eixim de Mestalla o ens alcem davant del televisor amb vergonya. Ver-go-nya, molta ver-go-nya. A què juga l'equip? Com és que es juga al mateix trote encaixant un gol al minut 8, que perdent per dos o per tres gols? Qui ha de reaccionar? És que el camp estava mal, que estava, però estava bé per als andalussos? Ha tingut alguna influència l'àrbitre? Té lògica la rotació de porters? Té Barragan un lloc en aquesta plantilla? On ha estat el centre del camp, eixe luxe argentí? Com es fan les eixides de baló des d'arrere? Qui li ha donat un baló a Valdez? Que ha aportat Jonas. I Parejo? Que vas a fer, Mauricio? Ranieri parlava de furia, de la sort, de l'esforç dels seus xicots i mai parlava de futbol. A veure si anem a seguir l'escola del loco Bielsa i anem a començar a parlar de metafísica.