2020 comença bé: el València va saber vèncer l'Eibar

Feia tres anys que l’Eibar no havia perdut en la seua visita a Mestalla. Ahir, en la jornada matinal amb la que el València va inaugurar l’any, va deixar-se els tres punts. Un botí que els de Celades no havien obtingut en els dos darrers partits de 2019, els dels dos empats amb el Reial Madrid i el Valladolid. Va ser la d’ahir una victòria que ha acostat els blanc i negres a Europa, en aprofitar l’empat del Sevilla i la derrota del Getafe. 2020 ha començat amb bons auguris.

Jaume va ser titular sota els pals, en detriment de Cillessen, i s’ha de dir que el d’Almenara va tindre una actuació senzillament espectacular. Tret d’una o dues eixides en les que es queda curt, el xicot va realitzar tres parades extraordinàries de Charles, Inui i Pedro León, eixe xicot que sempre que juga a Mestalla provoca taquicàrdies entre els aficionats, especialment a baló parat, però no sols.

El partit va tindre diverses fases. Els de Mendilibar van pressionar des de la frontal de l’àrea de Jaume, com és habitual en els equips que juguen contra el València. Els centrals, Paulista i Diakhaby, tocaven i tocaven intentant trobar eixida per al baló, cosa no sempre aconseguida. La porta per a eixir més efectiva sempre és Parejo. Quan la pilota li arriba, el de Coslada sap que fer abans de tindre-la als peus. És cert que, de vegades, la seua tranquil·litat resulta angoixant per a la graderia, però és un home que evidencia la seua qualitat en cada baló que passa per ell.

La columna vertebral va ser la formada per Jaume, els centrals, Parejo i Rodrigo. El davanter, que ahir va deixar detalls de classe superior, és un home que baixa a camp propi a per la pilota i que té una capacitat fantàstica per a desfer-se del seu marcador i arrancar cap a la porteria contrària. Ahir va estar molt ben secundat per Ferran per la banda dreta i per les pujades de Gayà per la banda esquerra. No es va quedar arrere el danés Vass, qui va tindre que lluitar amb el japonès Inui, un home molt hàbil que jugà a cama canviada per la banda esquerra de l’atac eibarrés. Coquelin va jugar amb la sobrietat i la contundència que el caracteritza, mentre que Carlos Soler, que ahir no va destacar tant com en altres partits, també va aportar joc i ocasions al seu equip.

El partit va tindre fases. Tot i que l’Eibar és un equip que juga amb molt desvergonyiment, els de Celades van eixir potents i dominadors. Ferran va creuar una pilota forta des del cantó de l’àrea que va llepar el pal dels bascos. Maxi i Rodrigo van combinar molt bé, i tots dos van estar a punt de marcar per mil·límetres. De fet, per molt poc l’àrbitre va anular un magnífic gol de l’uruguaià, decisió que el VAR va confirmar. Tanmateix, abans d’acomplir-se la mitja hora, Wass va posar una pilota precisa sobre la frontal de l’àrea menuda i Maxi va saltar imperial. El seu remat de cap va resultar imparable per al meta eibarrés.

Després del gol, els valencians van fer un pas arrere, mai no se sap si per gust o per l’empeny dels contraris. Però, la bona qüestió és que llavors va ser quan Jaume Domènech va haver de guanyar-se el jornal. Ausades que se’l va guanyar a base de parades que van deixar clar que la decisió de Celades estava fonamentada. La competència entre Cillessen i el d’Almenara és una bona notícia per a l’equip; complicada de gestionar, això també; però és magnífic comptar amb dos porters de tant de nivell.

En un dels atacs de l’Eibar, Bigas va saltar millor que Diakhaby però el seu remat el va rebutjar el travesser. La fortuna també cmpta en el futbol.

Una altra cosa és el VAR. Dos penals va demanar el València. Un per mà d’un defensor que va desviar un dispar de Soler, i un altre per una caiguda de Maxi. L’àrbitre, Hernández Hernández de nom, no en va voler saber res, i els seus companys del VAR no van atendre la cridòria de la grada de Mestalla. Són eixes coses que passen amb el VAR, que n’hi ha ocasions en que filen tan prim que resulta sospitós, i d’altres en les que passen de la música i del tocaor.

Els darrers quinze minuts, lògicament, amb una marcador tan ajustat, van ser de nervis. Celades va moure la banqueta. Primer va eixir Gameiro per Maxi, i ja en els minuts finals van entrar Cheryshev per Coquelin i Kondogbia per Rodrigo. Tot i la tremolor de cames del respectable, els valencians van controlar bastant millor que en altres ocasions els minuts finals. Va ajudar, això també, que Oliveira va ser expulsat per la segona targeta groga.

Al remat, un gol i tres punts. Un començament d’any prometedor i un ascens en la classificació que caldrà confirmar en els partits que vindran. Ara a pensar en la Supercopa. Difícil, sí; però no impossible. Ja sabem que el València és un equip que es fa més gran quan més gran és l’adversari.