En una nit que invitava a poques coses, freda, ventosa i amb pluja intermitent, el València va estar a punt d’acabar l’any amb una derrota que hauria estat dolorosa. Els de Celades van jugar al futbol entre el minut 82 i el 94, quan aconseguiren el gol que empatava el partit i els hi salvava els mobles.
El Valladolid de Sergio González portava cinc partits sense guanyar i, encara més, sense marcar un gol. Quan els aficionats del València senten aquestes dades sempre es temen el pitjor. Els de Mestalla tenen la vocació de ser el SAMUR i reviscolar equips moribunds. Anit ho va fer al José Zorrilla, on l’equip va ser superat pels castellans en totes les línies durant vuitanta minuts del joc.
En la primera part donava la impressió que els valencians jugaven a mig gas, com sabedors de la seua superior qualitat com a equip. Els espectadors davant el televisor podien pensar que en algun moment xafarien l’accelerador, recuperarien el baló en una eixida dels de Puzela, marcarien una o dues vegades i s’havia acabat l’any futbolístic amb tres punts més a la butxaca.
Aquesta aparent superioritat del València va començar a trontollar quan Toni Villa pel costat esquerre i Hervías pel dret van posar en dificultats les defenses valencianistes.
El ben cert va ser que el Valladolid, durant la primera part, va superar els de Mestalla però sense estridència; ara bé, en començar la segona, va quedar clar que anaven a pel partit. Jaume Domènech va aguantar vius els de Celades, amb tres o quatre parades de gran nivell, fins a fer d’ell el millor jugador del quadre valencià.
Tanmateix, al minut 81 l’àrbitre va xiular una falta de Coquelin en la frontal de l’àrea, una mica cap al pal esquerre del d’Almenara. Jaume va posar tres homes de tanca, potser massa centrats, i va deixar molt descobert el seu pal. Sergi Guardiola va disparar amb potència precisament a eixe pal; Jaume va volar i va treure la pilota amb una mà ferma. No ens havíem recuperat de l’esglai quan el VAR va avisar l’àrbitre: la pilota havia travessat la ratlla de gol, i el marcador ho va reflectir de seguida.
Semblava mentida que després de vèncer a Stanford Bridge, després d’expulsar l’Ajax de la Champions al Johan Cruiff Arena, després d’haver tingut contra les cordes al Reial Madrid, el València tornara a perdre, per mèrits propis, davant el modest equip castellà, acabadet d’ascendir de Segona Divisió.
Va ser llavors quan els de Celades es van posar la roba de faena. Els canvis que s’havien fet abans començaren a funcionar: Cheryshev qui havia eixit per Sobrino (molt fluix) en el 59; Manu Vallejo, qui ho havia fet per Rodrigo (amb molèsties en la cuixa) en el 67; i Esquerdo qui ho va fer per Soler (poc encertat ahir) en el 85.
Amb Dani Parejo al timó, el València començà a carburar i a demostrar que és un equip que ha sigut el millor del seu grup de la Champions League. Tot amb tot, va acomplir-se el minut 90 i no hi havia hagut fruït de l’esforç que l’equip estava fent. L’àrbitre va indicar que hi hauria quatre minuts de temps afegit. Quan estaven esgotant-se, Parejo agafà l’esquadra i li posà una pilota interior a Ferran, i aquest amb el cartabó la va centrar amb potència en paral·lel a la ratlla de gol. Allí aparegué Manu Vallejo i marcà el gol de l’empat. Uuuufff, s’havia evitat el naufragi, el vaixell estava a flotació. En el darrer segon, això sí, per a desesperació dels jugadors i l’afició castellana.
Molts recordaren el gol de Canales al Villamarín, o el de Benzemà la setmana passada a Mestalla. Alguna vegada ens havia de somriure la deessa Fortuna.
Albert Celades, entrevistat després del partit va declarar que preferia posar en valor que l’equip no s’havia donat per vençut i que tot i el càstig de les lesions i les exigències del calendari, seguim en trajectòria ascendent. D’acord. Tanquem així el 2019, i esperem allò què ens durà el 2020.
Per cert, ara que parlem del tècnic català. Cal reconèixer-li que ha fet una molt bona faena en aquests mesos. És de justícia dir-ho atés que el vam rebre amb cares llargues, quan va arribar després la rebequeria capritxosa de Peter Lim. Tant de bo tot continue així, també ell, en eixa dinàmica de creixement professional i això redunde en èxits per a l'equip.
Bon Nadal i els millors desitjos per als amics i amigues, futbolers i futboleres, de Numeradadescoberta.com
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada