Ja ha arribat 2014, i amb ell l’inici d’una nova època per al València CF.

Demà, a Mestalla, s’obri de nou el teló de la Lliga 2013-2014. L’orquestra valencianista compta amb un nou director: l’hispano-argentí Juan Antonio Pizzi, qui acaba de ser campió del Torneig d’Apertura a l’Argentina amb el San Lorenzo de Almagro.

Pizzi i els seus ajudants, junt amb Rufete i Ayala, saben que estan al front d’una nau de bojos, una gàbia de grills, una Banda de l’Empastre en la que fa anys que les coses es fan a espentes i rodolons,  més mal que bé, apedaçant els problemes més que resolent-los.

Saben que han passat presidents i entrenadors; saben que la plantilla ha anat devaluant-se en la mesura que ha anat perdent les joies de la corona des de fa anys, tot per culpa de la nefasta gestió econòmica i esportiva; saben que és imminent la venda del Club, obligada per que els creditors volen cobrar al preu que siga.

La plantilla presenta un rendiment més que discutible. No és que la qualitat siga la desitjable, perquè la qualitat és la que és. L’actitud, no obstant, dels professionals del futbol que cobren del VCF ha sigut més que discutible des de fa mesos i mesos. Els resultats, clar, no han acompanyat des que el València –tot i la remuntada amb Valverde-, no va ser capaç d’accedir a Champions. En el que portem de la temporada actual els disgustos de la parròquia valencianista han sigut bastants més que les alegries, i el que és pitjor és que els de Mestalla no han merescut més del que han obtingut.

L’afició valencianista, malgrat tot, fent valdre més els sentiments que no la raó, demà estarà amb l’equip. Els seguidors valencianistes estaran demà recolzant i animant els xicots de Pizzi des del primer minut. Vèncer el Llevant no és més que una obligació indefugible. Cal sumar els tres punts, sí o sí.

Eixa victòria ha de ser el primer èxit del 2014, una victòria que ha de vindre seguida d’un canvi en la gestió empresarial, econòmica i esportiva del Club, de la reanudació de les obres del nou estadi i, amb rapidesa, del reforçament de la plantilla en el mercat d’hivern. A més a més, caldrà, clar, que Pizzi, Ayala i Rufete posen tothom a treballar i el que no ho faça i de valent, se li ha de dir claret i en valencià on està la porta.