El València CF no és una empresa que fa mercaderies. Si de cas, fabrica somnis d'infants.

Foto ValenciaPlaza

Hem arribat als nadals en plenes turbulències institucionals i esportives. Pel que fa a la competició, els números són simplement molt roïns. El València és onzé en la classificació, n'ha perdut més partits (9) que la suma de guanyats (6) i empatats (2), i n’ha rebut més gols en contra (29) dels que n’ha marcat (23). Queden dos partits per a concloure la primera volta de la Lliga i el VCF està a 13 punts de la quarta plaça de Champions. Acceptant que les tres primeres estan adjudicades a Barça, Atleti i Reial Madrid, lluitar per ella és l’únic objectiu possible, tot i que a data d’avui semble quasi una quimera. Molt haurà de millorar el joc dels merengots, pràcticament en totes les línies. Fragilitat defensiva i poca pólvora en atac no són coses fàcils de revertir a curt termini. Tot dependrà de dues coses, clar: que el nou equip tècnic, amb Pizzi i Ayala, posen ordre dins de casa i sàpiguen obtindré el bo i millor de cada jugador de la plantilla; i, en segona instància, que l’equip es reforce en obrir-se el mercat d’hivern. Farà falta, evidentment, saber com va la tresoreria del Club per a definir el volum de la despesa a realitzar.

Les turbulències institucionals tenen a veure, no cal dir-ho, amb la materialització de la venda del Club. L’anunciada arribada del senyor Peter Lim sembla un guió de pel.lícula de nadal, d’aquelles comèdies nord-americanes a les quals, per mal que estiguen les coses, sempre acaba apareguent una mena de Pare Noel que tot ho arregla, i la felicitat s’instal.la allà on abans tot eren estretors i tristeses. El cavaller, diuen, vindrà, pagarà el deute, acabarà el camp i es gastarà entre trenta i quaranta milions en reforçar l’equip; i això respectant els senyals d’identitat valenciana del Club. 400 milions serien, fet i fet, els que diuen que el senyor Lim invertiria. I per què ho hauria de fer l’home que és conegut com El Rei de les Comissions? Que hi guanyaria? Fer negocis amb els seus amics Mendes i Kenyon per a guanyar diners?

No serem nosaltres qui ens oposem a que el senyor Lim obtinga beneficis a la seua inversió. Allò que ens importa és com i d’on els pensa obtindré. El València CF no és una empresa que fabrica una mercaderia. És un equip de futbol que dóna espectacle però carregat de sentiments, que il.lusiona els majors, que fa somniar els menuts, i que aviat farà un segle de vida. No volem, per tant, que ningú jugue amb la il.lusió dels nostres infants, ni amb la memòria d’aquells que ens van inculcar el valencianisme des de menuts.

Cal que algú li ho explique a Bankia, tan freda i calculadora que no cal que ens conte milongues: la pela és la pela. Cal que el senyor Peter Lim en siga conscient dels sentiments que mou el VCF i, sobre tot, per sobre totes les coses, cal que els qui ara tenen la responsabilitat de gestionar l’Entitat valencianista estiguen a l’altura de les circumstàncies.