6/01/2013

La nit trista del desastre de Sevilla com a resultat de la fragilitat inestable del VCF

No va poder ser. Després d'uns partits més que esperançadors, el València va perdre el quart lloc de la Lliga 2012-2013 en ser derrotat pel Sevilla i per l’àrbitre Clos Gómez. A més, el Depor, un espectre d'aquell Superdepor de fa anys, va caure sense combatre davant els bascos de Donostia que s'han colat per davant del VCF. A Segona amb tots els mereixements els gallecs, i que es queden per allà una bona temporada.

Si la setmana passada l'afició del València va recolzar amb cos i ànima el Reial Madrid (una actitud impensable i desconeguda entre la parròquia de Mestalla), ahir els valencianistes ho van fer amb el Depor (un equip particularment antipàtic per als seguidors valencians) tot esperant i desitjant que els de Riazor els ajudaren a classificar-se quarts mentre avançaven en el camí de la seua salvació. 

València i Corunya depenien d'ells mateix. L'un per a jugar Champions i l'altre per a romandre a Primera. Doncs bé, tots dos van fracassar quant a assolir els objectius que tenien a tocar de dits. 

Els de Mestalla van eixir aparentment bé i es van avançar en el marcador. Però no van tindre la consistència que s'espera d'un equip gran que està jugant-se més de vint milions d'euros i la glòria d'entrar una vegada més entre l’elit europea. Cert és que l’àrbitre va menjar-se dos penaltys bastant clars; com també ho és que l'expulsió de Jonas va ser una bestiesa injustificable. Jugades com la de la lluita  per aquella pilota n'hi ha en un partit dues dotzenes i ni tan sols acaben amb targeta groga. Que Clos Gómez tinguera el valor de deixar al VCF amb un home menys per eixa jugada és una cosa a destacar. Per lamentable. 

L'accés a la Lliga de Campions, tanmateix, no es va perdre ahir. La decepció és el resultat, fonamentalment, del desastrós començament de la temporada i d'errors concrets en alguns moments posteriors. La Lliga és molt llarga i quan els partits finals són a vida o mort pot passar que ixca cara o que ixca creu. La creu d'ahir és, per tant, un resultat lògic i esperable d'una època convulsa d'una entitat inestable. Deute quasi impagable, dimissió del president, problemes greus amb la Fundació, substitució de consellers i directius, estira i arronsa institucionals, etc., etc., etc. Massa entrebancs que són impropis d'un club que és, malgrat tot, un gran d'Europa. 

Impropis i incompatibles amb el desig i la il.lusió de l'afició valencianista que voldria que el seu equip de futbolistes i tècnics tinguera darrere una entitat social de la mateixa categoria i que en compte de perjudicar la marxa esportiva -com ha passat enguany- l'afavorira. 

Ara comença una nova etapa i tot són incerteses i inseguretats. Valverde, que va anunciar de forma incomprensible l'abandó del club abans de començar el partit, va explicar durant la roda de premsa posterior que la seua decisió va estar motivada, precisament, per la incertesa i la inseguretat que el VCF transpira.

El problema del València Club de Futbol per a la pròxima temporada no és ni la marxa de Valverde, ni encara menys que l’àrbitre Clos Gómez haja perjudicat el resultat d'ahir pel qual va perdre's el tren de la Champions. Ni tan sols la inevitable marxa de jugadors, que fugiran només puguen. El problema és l'extrema fragilitat de l'entitat, els errors de planificació esportiva, la mala maror interna, les convulsions econòmiques pel deute endèmic, el ball de càrrecs i carreguets, la instrumentalització política del Club que el Partit Popular ha desenvolupat des de fa anys, i el poc respecte institucional que el VCF inspira més enllà del Camí de Trànsits, particularment a la LFP, al Comité d’Àrbitres i a la premsa esportiva madrilenya. 

Veurem què passa amb la nova direcció que aviat es farà càrrec de l'entitat. Mentrestant, els aficionats rossegaran com millor podran la tristesa i la decepció de la nit d'ahir.


Cal, però, empassar-se el vi de l'esperança rompuda i plantar cara a la vida, que diria Vicent Andrés Estellés. Així doncs, bona mar i bona barca per a la temporada 2013-2014. I, mentrimentres... Amunt València!!!, malgrat tot.