El VCF n'ha fet 9 de 9, però encara no ha deixat arrere la Reial Societat.

El València ja porta 9 de 9 punts en els darrers encontres. Ahir, a Getafe, va aconseguir vèncer un equip menor, al qual sols Pedro León li posà la suficient qualitat com per a preocupar la defensa dels xicots de blanc i negre. 

Els homes de Valverde van ser molt superiors, especialment a la primera part, però potser van pecar de conformistes. Van resoldre el partit amb un magnífic gol de Mathieu, a passe de Banega, l'home que va moure l'equip amb la col.laboració de Parejo, i comptant amb la tranquil.litat que David Albelda aporta a la rereguarda. 

És allò que pomposament anomenen el Coliseu Alfonso Pérez un camp desangelat. Amb una molt baixa assistència de públic, gairebé una constant durant la temporada, els valencianistes desplaçats acompanyant l'equip eren més efectius animant els seus que la parròquia del Geta. 

El València va estar sòlid, confiat en les seues forces, potser massa i tot. La segona part, particularment els darrers quaranta cinc minuts, van ser de baixa intensitat. Faltava tensió i l'equip valencianista va estar jugant amb foc, perquè ja sabem que qualsevol és capaç de marcar un gol a baló parat, en un rebuig o després d'un error impensat. Afortunadament no va ser així, perquè els madrilenys no apretaren amb consistència en tot el partit. Va fer la impressió com si tingueren la temporada feta, i que l'aspiració d'entrar a la UEFA no la creuen ni ells mateix. Un tir entre els tres pals en tot el partit i una arribada a l'àrea, contra quatre i cinc respectivament del VCF, és un resultat que deixa clara l'escassa ambició dels homes de Luis García.

Soldado va tindre un parell d'ocasions, un possible penalty i, especialment, una davant de Moyà, un cara a cara, que el mallorquí li va aguantar molt bé genoll a terra i tragué el braç en el darrer instant per desviar una pilota que anava dins. Bé en general l'equip, amb un Jonas relativament absent, i amb un Feghouli que marrà una claríssima ocasió de gol al no passar la pilota a un parell de companys millor situats per a marcar. Com a partits anteriors, la defensa sustenta l'equip. La línia Pereira, Costa, Mathieu, Cissokho –amb Vicent Guaita a la porteria- ha arribat al tram final del campionat amb una solvència que ja hauríem volgut abans de nadal. No obstant, no plorem per la llet vessada, i continuem esperant que eixa solidesa es mantinga contra el Granada a Mestalla i contra el Sevilla al Pizjuan.

Per cert, un camp que ahir va veure com la Reial Societat derrotava l'equip sevillà per 1-2. El VCF n’ha fet 9 de 9, però encara no ha deixat arrere els bascos, que estan jugant francament bé. Cal perseverar.