El PSG va ser millor, però mentre n'hi ha vida...

El València CF va decebre les expectatives que hi havia al voltant del partit amb el Paris Saint Germaine. Arribava l'equip valencià en el moment més propici de la temporada, i amb confiança després la millora experimentada a la Lliga. Nou minuts tardà l'equip francés en posar-nos les coses clares. Lavezzi, un malson per als defensors valencianistes mentre estigué al camp, va marcar amb un tir potent i col.locat en el que segurament Vicent Guaita hauria d'haver fet alguna cosa més. 

El PSG va fer molt de mal, sobre tot per la banda dreta, defensada amb molt de patiment per Guardado. Ibrahimovic és un gran jugador, segurament tan bon jugador com desagradable persona, però va controlar perfectament l'atac del seu equip que pivotava sobre ell, amb els seus controls i les seues passades a homes tan incisius com el citat Lavezzi. 

Els nostres, especialment després del gol i durant tota la primera part, van caure en una dinàmica que ja hem vist moltes vegades a Mestalla. Molts balons per dins, intentat penetrar una sòlida defensa de dues línies de quatre a base de parets i parets i parets. Vinga la paret fins que la perdíem. Això quan no passava la cosa al mig del camp. Vinga el passe en horitzontal, pilotes arrere fins que -tant de passe, tant de passe- un error li donava la pilota als francesos i ja els teníem a la porta de Guaita disposats a afussellar-lo. 

També era una pel.licula ja vista el pobre paper de Dani Parejo. Pitjor encara el de Banega, que anit no és que va ser irrellevant, és que va ser irritant. Quàntes pilotes va pedre ahir l'amic Ever? Vam pedre el compte. I O detonador,  que va ser de Jonas? Doncs el part de guerra ho diu amb claredat: desaparegut sense combatre. 

En molts moments sembla que els contraris li han pres la mida al VCF. Passaran els vídeos i se n'adonaran que si ens deixen tocar i tocar en el nostre camp maregem tant la perdiu que finalment algú acaba fallant el passe. I si no la perdem en el mig del camp, ens estavellem contra la defensa en voler lluir una paret darrere d'una altra. De fet, vam comentar al descans que com el Beato de Gandia no ne fera un miracle, arreplegaríem un cabàs de gols en contra. No n'hi hagué miracle, però no es va acomplir el funest pronòstic.

Es quedaren als vestidors, segurament prenent-se un café, Banega i Jonas; i van eixir Valdez i Canales. Es va notar el canvi, tant pel guerrer paraguaià que es deixa la pell al camp, com per Canales que li posa criteri i qualitat a l'equip. Malgrat això no vam aconseguir retallar distàncies fins al minut 90. Va ser Rami, entrant amb força a una pilota llançada de falta pel Tino Costa. Això i l'estúpida expulsió d'Ibrahimovic al minut 92, ens dona una miqueta d'aire per anar a París a alguna cosa més que per a veure la Torre Eiffel. 

No serà fàcil. I no ho serà perquè el PSG és un bon equip. Amb molts milions al darrere, el que vulgam, però és un bon equip. Té classe, i a més lluiten com a guerrers cada pilota. Els nostres hauran de fer alguna cosa més que jugar millor del que ho han fet avui. És difícil, però no impossible. 

Caldrà intentar-lo.